En el marc de la construcció, concretament en el procés d’encofrat de murs, és on es situa el present projecte. L’objecte d’estudi és el dispositiu d’ancoratge dels sistemes trepants als murs de formigó. El present document descriu el mètode mitjançant el qual s’han obtingut les càrregues màximes d’ús de tres models d’ancoratge i per altra banda, el procés de verificació del comportament d’un quart model d’ancoratge sota les càrregues màximes d’ús establertes anteriorment. Per assolir els objectius plantejats es comparen els resultats d’un o diversos models teòrics amb la informació obtinguda dels models experimentals per cada cas. Aquesta metodologia inclou el càlcul previ de les càrregues màximes teòriques per cada model d’ancoratge i condicions de contorn. En cas de no ser possible el càlcul segons la normativa, es realitza la simulació del comportament de l’acer i el formigó mitjançant elements finits. Finalment, es dissenya i es duu a terme la comprovació experimental mitjançant assajos a tracció i tallant que permeten contrastar els resultats teòrics. Al concloure aquest projecte s’obtenen les càrregues màximes d’ús pels tres models d’ancoratge així com el patró de ruptura en cas de produir-se. Per altra banda, es verifica que les càrregues màximes d’ús de l’ancoratge analitzat són vàlides. Finalment s’obté un suport informàtic que permet extrapolar els resultats obtinguts a través de la metodologia de càlcul utilitzada per conèixer les càrregues de treball dels mateixos ancoratges en condicions de contorn diferents.