La opció d’utilitzar lloses mixtes o forjats col·laborant en construcció és freqüentment descartada, tot i presentar grans estalvis en la optimització dels materials que la formen, degut a la difícil caracterització resistent respecte altres mètodes més convencionals, cosa que fa augmentar el cost a la fase de dimensionat i càlculs. També, la normativa vigent, l’Eurocodi 4 [1], és molt conservadora i està basada en mètodes que requereixen del previ assaig de diverses provetes, mètode m-k i mètode de la connexió parcial, per a la validació estructural. El present projecte continua una de les línies de recerca obertes pel departament de Resistència de Materials (RMEE) de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial (ETSEIB), proposant els primers quatre models d’elements finits, basats en quatre perfils comercials diferents, per a la simulació a flexió de lloses mixtes llargues formades a partir d’aquests. Aquests models han estat calibrats i analitzats a partir dels informes dels assajos experimentals realitzats al laboratori [2][3][4][5]. També, s’ha realitzat una revisió de l’estat de la qüestió basada en publicacions d’altres autors. Aquesta, ha permès enfocar el projecte amb un caràcter innovador però amb un punt de partida ferm. Finalment, s’han realitzat altres comprovacions per al calibratge del model, observant la deformació que pateix la llosa durant l’assaig i relacionant-la amb l’efecte Poisson o comprovant que la distribució de l’esforç a tallant és manté a la que han determinat altres autors per a lloses curtes.