El comportament d'una central nuclear en escenaris accidentals constitueix l'objecte d'aquest projecte. Aquests comportaments transitoris s'estudien normalment mitjançant l'ús de codis de càlcul i models. El principal objectiu del projecte és determinar la conveniència d'utilitzar mètodes elaborats i complexes en detriment de mètodes més simples i ràpids en l'estudi de transitoris base de disseny mitjançant l'ús del codi de càlcul RELAP5 / SCDAP3.5. Amb aquesta finalitat es proposen dos transitoris base de disseny i s'estudien els resultats obtinguts usant tres mètodes diferents de modelització del combustible nuclear. Els dos transitoris d'estudi són un LOCA del 50% i un LOCA de doble guillotina en una central PWR actualment en funcionament. Primer, a causa de requeriments de la modelització del combustible amb el codi SCDAP, és necessària una renodalització del nucli del model hidrodinàmic existent a la Secció d'Enginyeria Nuclear. La renodalització consisteix a substituir l'únic canal hidrodinàmic del nucli en el model original per cinc canals hidrodinàmics diferents connectats entre ells. Seguidament es procedeix a fer una breu comprovació que els resultats obtinguts amb els tres mètodes de modelització de combustible en els dos escenaris d'estudi són coherents, ja que la versió del codi de càlcul utilitzada en el present estudi és una versió en desenvolupament, encara no comercial. La darrera part del present projecte, l'estudi i la comparació dels resultats obtinguts amb els tres mètodes diferents, es realitza només en l'escenari de LOCA del 50%. Aquest projecte és part d'un estudi més ampli que ha d'estendre la comparació a altres escenaris i altres nodalitzacions per tal de completar una recomanació d'ús.