Si observem un mapa de carreteres de la comarca del Berguedà és fàcil adonar-se que existeix una estructura viària determinada, composta d’eixos principals de llarg recorregut que transcendeixen la comarca i de vies secundàries de més curta extensió. Entre els primers, sobresurt l’eix del Llobregat, amb el codi C-16, una via ràpida amb categoria internacional i amb un traçat que es desvincula físicament de la topografia del territori per assegurar unes altes prestacions a la conducció. En segon lloc, les carreteres secundàries, que amb el seu punt de partida en l’eix del Llobregat tenen com a missió endinsar-se en el territori comarcal i permetre, així, la comunicació amb els pobles, nuclis dispersos, santuaris, llocs singulars, etc. Davant d’aquesta estructura hi ha dues consideracions importants a fer i que ens apropen a una comprensió de la carretera com un element clau en la configuració territorial. Per una banda, el procés de formació històrica de l’actual xarxa viària iniciat a mitjan segle XIX i amb un moment àlgid en la seva planificació en l’època de la Mancomunitat. Per una altra, el paper decisiu que poden fer les carreteres en la preservació de la qualitat paisatgística de qualsevol comarca. El Berguedà té una patrimoni viari de molta qualitat. Preservar les qualitats paisatgístiques de les carreteres convencionals amb dimensió històrica ha de ser una qüestió a tenir en compte en les intervencions territorials adreçades a millorar els valors mediambientals i, en conseqüència, les expectatives de l’economia local de la comarca.