Abstract:
|
La nova Escola d’art d’Olot forma part del nucli antic, fet que li dóna un caràcter especialment carismàtic al projecte.
Ubicada en un punt d’inflexió entre el casc antic i el barri de Sant Miquel, l'escola es converteix en un espai dinàmic per als ciutadans. A més, configura l’illa més gran del nucli antic, i és per això que considero el nou edifici i els seus espais públics com una obertura per a que aquesta zona “respiri” i pugui connectar tant transversalment com longitudinalment. Per una altra banda, la proximitat del volcà Montsacopa fa que el projecte agafi més rellevància, ja que els volcans són una de les joies més preuades de la Garrotxa. Poder enllaçar la parcel·la amb el volcà més integrat a la ciutat, fa que aquest projecte sigui ben peculiar i alhora permeti un major flux de circulacions que les actuals. L’estratègia inicial del projecte consisteix en, per una banda, annexionar el nou edifici al mur ja existent que limita la parcel·la en el vessant nord-oest, per tal d’aconseguir el màxim assolellament, tenint en compte l’alçada considerable del Claustre del Carme. Per l'altra, mantenir la nau de Can Sacrest per conservar l’esperit històric de la indústria tèxtil d’Olot. Per donar-li més èmfasi, el nou edifici s’unirà per la planta soterrani, donant-li la importància que es mereix. La formalització del nou edifici genera dos espais públics diferenciats. El primer dóna accés a l’escola, a la nau i als apartaments; mentre que el segon, genera un espai obert i polivalent. La Cafeteria és la que dinamitza aquests dos espais en planta baixa.
En la recuperació de Can Sacrest se li ha volgut donar un programa més públic, més proper al ciutadà. Podrà tenir un ús independent a l’escola, tot compartint-lo amb la ciutat (sala d’actes, sala d’exposicions i biblioteca). El lliscament modular trenca la monotonia d’un programa d’aulari. Així, els tallers, elements més rellevants de l’escola, estan situats a la planta baixa en una relació directa amb l’espai públic, i reben una doble il·luminació (a través dels patis de llum que separen els mòduls de formigó, i mitjançant les obertures que donen a la plaça pública, protegides per unes lames). Completant el programa, els apartaments fan de tancament de la unitat en el costat que limita amb el barri de Sant Miquel. La resta de programa: aules, administració i serveis, es configuren en un eix vertebrador que enllaça els espais públics i el contingut de l’Escola d’art. Superfície àmbit del projecte: 6.556, 89 m2. Superfície construïda aproximada: 4.000 m2. |