La ciutat de Barcelona ha vingut experimentant des de fa dècades, sobretot a partir de les Olimpíades del 1992, una renovació en el seu teixit urbà en relació amb la transformació econòmica post-industrial. Actualment, dins d’aquests teixits sotmesos a transformació i modernització en destaca l’àrea ferroviària de Sant Andreu - La Sagrera, amb la construcció d’una nova estació d’Alta Velocitat que unirà l’eix Madrid-Barcelona-Frontera Francesa.La nova estació de la Sagrera, en la qual confluiran la xarxa de metro, la de rodalies i el tren d’Alta Velocitat, constitueix una peça bàsica per consolidar una de les grans transformacions de Barcelona: la recuperació urbana del sòl ferroviari i industrial, amb la construcció d’un gran parc lineal que s’encarregarà d’unir els barris històricament separats per la muralla ferroviària. És per tant objectiu principal de la present tesina l’anàlisi dels diferents plans i projectes que conformen el projecte urbà Sant Andreu – La Sagrera, que avarca un total de 164 hectàrees de superfície entre el carrer d’Espronceda i el Nus de la Trinitat i contempla la creació de nous equipaments, habitatges, hotels i oficines, comerços i un gran parc central. La tesina comença descrivint l’estat actual de tot el sector ferroviari i, en concret, el dels barris de La Sagrera i La Verneda – La Pau, que constituiran l’àmbit d’estudi escollit en el present treball. Posteriorment, s’analitzarà la solució prevista pel projecte urbà Sant Andreu – La Sagrera a l’àmbit d’estudi, fent especial menció als elements de connexió urbanística entre barris. Finalment, es farà una valoració global del projecte i s’oferiran alternatives o propostes que ajudin a millorar la connexió urbanística entre els barris de La Sagrera i La Verneda – La Pau.