Per al càlcul de l'ultrapassament s'utilitzen diferents metodologies, però la més extesa i normalitzada a dia d'avui, és l'aplicació de les formulacions empíriques de les quals disposem, que són extretes de multitud d'assajos en models reduïts. Ara bé, aquests assajos compleixen amb unes relacions de paràmetres adimensionals concrets, per als quals s'han dut a terme. Això fa que les formulacions obtingudes tan sols siguin aplicables per als rangs de paràmetres per als quals van ser testades, excloent els casos on no es compleixin aquests rangs.És una crítica a l'aplicabilitat d'aquestes formulacions i obrir els ulls per a obtenir-ne de noves que s'adaptin a les particularitats de cada cas, tenint en compte les noves estructures i les zones on es construiran.