La utilització dels materials de canvi de fase en el món de la construcció es porta estudiant des de fa ja uns quants anys i és d’especial interès ja que suposa un estalvi del consum energètic de la llar minimitzant el que es coneix com a inèrcia tèrmica, que consisteix en disminuir la fluctuació de la temperatura dins de l’habitacle al llarg del dia disminuint d’aquesta manera la necessitat de consumir energia elèctrica. Els materials amb canvi de fase son tots aquells materials que a una determinada temperatura presenten un canvi de fase de sòlid a líquid i viceversa. Durant el procés de solidificació del material, s’allibera una certa quantitat d’energia en forma de calor i és precisament aquest fenomen físico-químic en el que es basen les diferents aplicacions que tenen aquest materials. Aquest treball esta enfocat en la fabricació de làmines denses compostes per una matriu de EPDM (polímer elastomèric), parafina (material amb canvi de fase) i pols d’acería (EAFD) que es un residu derivat del reciclatge de l’acer en els forns d’arc elèctric i que no te una aplicació o ús directe per a ser reciclat o reutilitzat. El procés de fabricació d’aquest material consisteix en la mescla de tots els seus components fins aconseguir la homogeneïtat i després donar la forma final mitjançant un procés de premsat en calent. El que s’ha pretès amb aquest treball és determinar mitjançant un disseny d’experiments quin és el percentatge dels components de la mescla que permet utilitzar aquestes làmines com a aïllant acústic, que mantingui una sèrie de propietats mecàniques que permetin la seva manipulació sense provocar desperfectes en el material, i sobretot i com a principal finalitat del treball, la retenció total de parafina en el material evitant la exsudació d’aquesta. El principal problema a resoldre és evitar la sortida de la parafina fora de la làmina, fet que suposava la pèrdua de funcionalitat del material. Per tal d’aconseguir aquest propòsit es va pensar en reticular la matriu elastomèrica fins a cert grau mitjançant un iniciador químic que fos barat i que permetés ser introduït en el procés de fabricació que s’havia utilitzat en estudis previs realitzats pel grup de recerca del departament de ciència de materials de la UB,i amb la finalitat de no augmentar el cost de fabricació del compost final. Mitjançant el disseny d’experiments de mescles s’ha intentat aconseguir determinar quina és la combinació de composicions que permet retenir el màxim de parafina, obtenir un model matemàtic capaç de predir el comportament del material per a cadascuna de les propietats analitzades en funció de la composició i determinar si existeixen sinèrgies entre factors mitjançant l’anàlisi estadístic pertinent.