Dins de la xarxa ferroviària hi ha trams, generalment unint zones de caràcter rural i poca densitat, que han de fer front a una demanda molt baixa. Aprofitant una infraestructura ja amortitzada i material mòbil heretat d’altres línies, l’explotació d’aquests serveis permet la connexió, mitjançant transport públic, entre els petits nuclis a nivell regional i els grans nodes comercials i administratius de la zona. En aquest tipus de línies es dóna sovint la següent paradoxa: l’estalvi de costos fixes aconseguit pel fet d’aprofitar material ferroviari  d’altres serveis, queda eclipsat pels elevats costos variables i de manteniment dels vehicles, molt sobredimensionats per a un tram de dèbil demanda. La manca de sostenibilitat econòmica de línies de dèbil trànsit fa que calgui plantejar noves alternatives d’explotació. La vigència del problema és ben patent: l’any 2012, la Generalitat va decidir reduir l’oferta ferroviària de la línia Lleida-La Pobla, incrementant les expedicions d’autobusos per absorbir la possible demanda; per altra banda, el Ministeri de Foment va fer públic, en el PITVI 2012-2024, la intenció de tancar aquelles línies amb baixa demanda i que no fossin rendibles. En aquest context d’austeritat econòmica, és necessari plantejar mesures de baix cost, reversibles i que permetin notar els resultats amb immediatesa. En aquesta tesina es presenta un anàlisi financer de les opcions en transport públic en línies de dèbil trànsit amb l’objectiu que pugui servir d’ajuda a la presa de decisions, per a l’Administració corresponent, sobre l’adequació o no de mantenir en funcionament una línia, de revitalitzar-la incrementant les freqüències o de plantejar, segons el context, el seu tancament. Per aplicar-ho a un cas real, s’avalua el cost actual de l’explotació dels serveis ferroviaris entre Lleida i Cervera, i es planteja la substitució d’aquests serveis de “rodalies” per serveis d’autobús, de menor capacitat però amb uns costos variables molt menys elevats. Els resultats obtinguts permeten observar com, en línies de baixa demanda, l’explotació difícilment es presenta com un projecte rendible i serà necessària una subvenció per poder cobrir els costos de l’operació. L’anàlisi dels costos del ferrocarril deixa en evidència diversos aspectes que li resten eficiència en línies de dèbil trànsit: l’elevat cost de manteniment del material mòbil o la manca de cobertura de les despeses de manteniment de la infraestructura a través dels cànons pagats per l’operador, entre altres.