Des de ja fa temps les noves tecnologies s’han anat introduint en aspectes de la nostra societat i en formen part d’ella, com per exemple succeeix en els mitjans de comunicació, en la medicina, i fins i tot en el dia a dia de les nostres llars, i també s’estan integrant de forma bastant notòria en l’àmbit de l’educació. Cada curs, una gran quantitat d’alumnes d’instituts de Catalunya i Espanya s’enfronten al problema del fracàs escolar, obtenint el graduat en ESO i allunyant-se per complet del món escolar En el present treball s’ha dut a terme una experiència amb un alumnat concret de primer d’ESO per tal de fer un petit estudi de si el fet de crear entorns virtuals a les classes, amb el suport d’ordinadors portàtils, podria millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes i la motivació d’aquests respecte impartir una classe tradicional. Un cop analitzats els resultats es pot concloure que els dispositius digitals, com ara els ordinadors portàtils, són instruments útils que permeten disposar d’un major nombre de recursos didàctics però no garanteixen l’aprenentatge autònom de l’alumnat sotmès a l’experiència. En definitiva, però, no hi ha metodologies ni millors ni pitjors, ni el fet d’utilitzar noves tecnologies a les aules és millor o pitjor que no fer-ho, sinó que com ja s’ha comentat la societat està patint canvis, i per tant ens hem d’adaptar a ella amb l’únic objectiu de garantir un aprenentatge significatiu per part del nostre alumnat i poder satisfer les seves necessitats actuals requerides.