Abstract:
|
Aquest projecte tracta de realitzar un estudi de la posada en marxa d’una nova línia de
producció per a quadres de bicicletes fetes de plàstic reciclat. Aquest tema va ser escollit per
l’interès en projectes que tinguin un compromís amb el medi ambient combinat amb la afició
personal pel ciclisme. Els propòsits són col·laborar en solucionar el problema de la enorme
quantitat de rebuig de plàstic difícil de processar i promulgar l’ús de la bicicleta com a medi de
transport.
El projecte es divideix en dues parts: Literture Review(Revisió Literària), on es fa un estudi
general del material, manera de processament i antecedents; i Calculations (Càlculs) on es
duen a terme les operacions numèriques necessàries per acotar determinats paràmetres del
projecte, com la geometria de la peça.
Primerament, es fa un estudi en profunditat dels polímers en general i les seves propietats, tot
intentant entendre intramolecularment el perquè dels canvis en les seves propietats, de què
depenen i com varien. A més, s’explica també el procés d’injecció de polímers. Tot això per tal
de poder escollir el polímer adequat pels objectius abans especificats. Com a resultat
d’aquesta primera part s’obté que el polímer adient per aquest tipus de producció és el
politereftalat d'etilè, tant per les seves propietats mecàniques de rigidesa com per la seva
facilitat de reciclatge i consum mundial.
La segona part es divideix en dos tipus de càlculs: els que fan referència a la viabilitat
econòmica i, per altre banda, el disseny de la peça. Per la primera part, s’han tingut en compte
els costos de producció més directes sobre la producció, que són els de la maquinària, el
material, lloguer del local, consum elèctric i mà d’obra. Amb aquestes despeses i realitzant dos
torns diaris, es calcula un benefici de 13,54€ per cada bicicleta produïda durant el torn de dia i
de 13,86€ durant el torn de nit. Per tant, es conclou que el projecte es econòmicament viable
ja que l’estudi previ preveu una bona demanda del sector.
Finalment, pel que fa al disseny de la peça s’ha utilitzat el criteri del màxim moment flector per
definir la secció mínima que suportaria les carregues del pes d’una persona, aplicades al
manillar i al seient amb un coeficient de seguretat. Es va decidir que la secció seria ovalada per
tal d’incrementar el moment d’inèrcia. Finalment, es va obtenir mitjançant una simulació una
tensió màxima de 7,38 MPa. Per tant aplicant el criteri de fallida demostra que la peça no
trencaria i que podria dur a terme correctament la funció per la que ha estat dissenyada. |