Aquest document està subdividit en dues parts: una primera part en la que s’estudien les deficiències dels mètodes de càlcul de la capacitat d’una parada d’autobús i de la velocitat comercial de la línia, publicats al Transit Capacity and Quality ServiceManual (TCQSM), sobre els que es proposen una sèrie de millores, i una segona part ones realitza un estudi de les demores que pateixen els vehicles que circulen per un corredor en base a la teoria de cues, i es proposa un nou mètode de càlcul de la velocitat comercial en base a aquesta teoria. A més, es proposa l’estudi de diverses solucions per augmentar tant la capacitat de la parada com la velocitat comercial de la línia. El mètode de càlcul de la capacitat d’una parada publicat al TCQSM presenta dos inconvenients: per una banda, sobreestima l’augment de la capacitat d’una parada a l’afegir un punt d’estacionament, i per altra banda, considera que la distribució probabilística que millor s’adapta al temps d’ocupació de la parada, també denominat dwell time, és la normal, quan en realitat és la log normal. En aquest document es proposa un mètode de càlcul de la capacitat que depèn de la funció de probabilitat del dwell time, permetent modificar-la amb facilitat. Aquest mètode considera que lesparades de tipus tàndem funcionen com un sol servidor, on els dos punts de servei no treballen de forma independent. Partint d’aquestes modificacions, es pot arribar a la conclusió que la implantació de parades de tipus tàndem permet un augment de la capacitat d’entre el 40 i el 75%. Aquest augment serà major com més gran sigui el dwelltime mig, i menor sigui la seva variació, és a dir, per valors majors de μ, i menors de σ. Un cop calculada la capacitat d’una parada de tipus simple o tàndem, seguint les indicacions publicades al TCQSM es pot calcular la velocitat comercial de la línia. Aquest mètode no permet obtenir una aproximació realista de la velocitat comercial, ja que no té en compte de manera detallada l’augment de les demores que pateixen un flux de vehicles que circulen pel corredor quan la circulació en aquest augmenta, produint un augment del temps d’espera en cua per a poder accedir a la parada. Per aquest motiu, ala segona part d’aquest document es presenta una nova metodologia per al càlcul de la velocitat comercial d’una línia d’autobús, que sí que té en compte les variacions de les demores en funció del volum de vehicles que circulen pel corredor i del temps d’ocupació de la parada, utilitzant la teoria de cues. Per tal de definir correctament les demores en el sistema, es consideren dos models de cues diferents en funció del tipus d’arribades dels vehicles a les parades. Si les arribades són aleatòries, el model de cues utilitzat és el M/G/1, mentre que si aquestes estan planificades, el model és el GI/G/1.Aplicant aquest nou mètode, es pot arribar a la conclusió que gràcies a la implantació deparades de tipus tàndem, es pot reduir el temps d’espera en cua entre un 35 i un 90%, i la velocitat comercial augmenta entre un 10 i un 200%. Aquest augment serà més gran com major sigui la circulació de vehicles pel corredor i més gran sigui el temps d’ocupació de la parada. Una altra possibilitat per augmentar la velocitat comercial és la implantació de línies exprés, que s’aturen a una de cada N parades. Per a que aquestes línies funcionin correctament, és necessari assegurar que poden avançar als vehicles de la línia convencional, de manera que es fa necessari un carril bus central reservat a tals efectes. L’augment de la velocitat comercial gràcies a una línia exprés que disposa d’aquest carril bus central oscil•la entre el 70 i el 150%, i augmenta a mesura que creix la circulació al corredor, mentre que si no disposa del carril central, aquest augment oscil•la entre el 30 i el 50%, i disminueix al augmentar la saturació