A les grans ciutats, augmenta diàriament el nombre de persones que, tant per motius econòmics com ecològics, decideixen prescindir dels transports col·lectius i els vehicles a motor per fer us de la bicicleta com a mitja de transport. Paral·lelament, els esports de resistència guanyen cada cop més adeptes i molts d’ells opten per el ciclisme, modalitat que representa un excel·lent exercici aeròbic sense tanta càrrega per les articulacions com el running. Considerant aquests factors i situant-los en el context actual, en el que el cost de la vivenda i la vida en general és cada vegada més elevat, es va plantejar com problemàtic el haver de disposar d’una bicicleta per a cada ús, ja que ni les bicicletes urbanes son el més adient per al ciclisme esportiu ni les bicicletes esportives disposen la robustesa i simplicitat de manteniment que es demana a un ús quotidià en un entorn urbà. Davant d’aquest problema, aquest projecte va voler investigar quins model d’usabilitat existien en el marc del problema que es plantejava i quines necessitats tenien el conjunt de persones que se’n veia afectades. Es va establir un protocol d’estudi basat en una consecució de mètodes d’observació i anàlisi per establir un llistat de requeriments del que extreure un brífing que acotés la proposta de solució. Un cop definits aquests requeriments i sense perdre de vista tot el seguit d’observacions que s’havien anat fent al llarg dels estudis previs, es procedí a desenvolupar una proposta tenint en consideració totes les àrees de l’enginyeria del disseny –ergonomia, accessibilitat, usabilitat, materials, processos industrials...- tot seguint una metodologia de desenvolupament seqüencial i ordenada que garantís la perpetració d’un projecte sòlid i industrialitzable. Enllestides totes les tasques del desenvolupament es va poder procedir a la projecció de la proposta de solució, la bicicleta G.N.6. En aquest aspecte, es va generar una descriptiva acurada de la proposta, tant en forma de documentació gràfica mitjançant plànols normatius, com d’escandall d’especejament i se’n va realitzar un examen de resistència mitjançant un seguit d’assajos marcats per la pròpia normativa del secor, que la proposta va superar amb escreixos. El resultat del projecte va ser una bicicleta urbana polivalent que va donar resposta a totes les necessitats plantejades al llarg dels estudis previs, fent ús d’elements d’innovació però amb un marcat caràcter realista, tenint sempre present la seva industrialització i el rigor envers totes les branques de l’enginyeria que es van anar tractant, donant lloc a una solució òptima i amb possibilitats potencials de poder seguir desenvolupant-se en un futur.