En aquest projecte s’estudia la interacció del Zinc en medi aquós amb els sòls agrícoles durant la contaminació per aplicació de fertilitzants i es presenten els processos d’atenuació natural i induïda com a mètodes de prevenció i tractament d’aquesta contaminació. Específicament s’ha realitzat la caracterització del sòl agrícola d’Arbeca, que s’ha vist que tenia un elevat percentatge de carbonat de calci i, per això, s’ha escollit un mineral de calcita com a símil de la fase predominat del sòl i, alhora , com a mineral utilitzat en el tractament de sòls contaminats amb metalls. El sòl també ha presentat un 540,4mg/Kg de ferro amorf i 273,7mg/Kg alumini amorf i un 2,55% de matèria orgànica com a altres fases que poden intervenir en la retenció del Zn. Amb aquests materials s’ha dut a terme experiments en batch d’equilibri i cinètiques entre aquests sòlids i dissolucions aquoses de zinc com a símil del zinc present en fertilitzants (purins i fertilitzants sintètics). Els resultats han mostrat una eliminació molt important del zinc present en dissolució (per més de 25 mg zinc/l l’eliminació és superior al 90% en el cas del sòl i més del 95% en el cas de la calcita per a qualsevol relació sòlid líquid) amb una cinètica ràpida. Com a mecanismes d’eliminació possibles es proposa la adsorció i/o la precipitació. L’ajust de corbes d’adsorció als resultats del sòl ha mostrat un ajust al model de Freundlich, però amb uns valors teòrics d’adsorció molt elevats respecte a la bibliografia. En el cas de la calcita no s’ha pogut ajustar cap model d’adsorció. El desenvolupament de models de precipitació basats en l’acció del CaCO3 ha permès explicar satisfactòriament el comportament de la calcita sola. En el cas del carbonat de calci present en el sòl s’han obtingut uns valors de precipitació inferiors als de la calcita present al sòl que podrien explicar-se per la presència de agents complexants del Zn com és el cas dels fosfats. Les fases teòriques que precipitarien serien d’hidrozincita Zn5(OH)6(CO3)2 en el cas de la calcita, i en el cas del sòl, ZnCO3·H2O. Per tal de confirmar que el fenomen predominat és la precipitació de diverses fases, s’ha repetit l’experiment batch a una escala major amb sòl i calcita per obtenir un sòl enriquit amb zinc i s’ha realitzat l’extracció selectiva en sèrie que ha combinat una primera extracció amb acetat de sodi per avaluar el Zn adsorbit amb un procediment d’ extracció BCR complet que permet avaluar: el Zn associat a carbonats, el Zn associat als òxids de ferro i manganès , el Zn associat a la matèria orgànica i el Zn residual. En aplicar l’extracció selectiva al sòl i la calcita abans i desprès del contacte amb el zinc, s’ha constatat que la fase associada a carbonats és predominant i, per tant, confirma la precipitació de carbonats. Un estudi teòric de l’extracció de la segona fase indica com l’àcid acètic actua com a destructor dels precipitats carbonatats alhora que complexa el zinc. Finalment, s’han dut a terme experiments d’interacció en columna de sòl agrícola i dissolució de zinc, els quals comprenen proves de caracterització del volum dels porus i experiments per percolació en continu. Després de passar 18,9 volums de porus s’ha comprovat que el Zn encara queda retingut en el sòl. Aquests resultats confirmen l’elevada estabilitat dels precipitats formats i indiquen que els sòls calcaris tenen una elevada capacitat de retenir el zinc, evitant que passi a l’aigua subterrània .