Aquest estudi es contextualitza en una etapa arquitectònica de gran valor històric, el gòtic. Un dels elements principals del mateix va ser la consolidació dels rosetons com a element distintiu de l’arquitectura eclesiàstica. A través d’una acurada revisió bibliogràfica, s’han pogut obtenir els elements més distintius segons el període temporal i segons les solucions arquitectòniques. Es veu la necessitat d’establir una classificació dels diferents tipus de rosetons així com analitzar el seu comportament estructural per tal de proposar un sistema de posttesat que ajudi a millorar-­‐ne el seu comportament. L’estudi s’ha centrat en diversos aspectes: Primer s’ha seguit la seva evolució històrica i s’han classificat per tipologies. S’ha realitzat l’anàlisi dels rosetons segons la geometria, ja que és la geometria la que incidirà directament en la manera de treballar del rosetó. En conseqüència amb l’estudi realitzat s’estableixen com a elements fixes de comparació, el diàmetre i les dimensions de la façana que envolta el rosetó. Després de fer un estudi tipològic al respecte, s’ha analitzat un rosetó de diàmetre de 9,30 metres inscrit en un tros de mur de 20mx38m d’altura. Amb tot això, s’ha calculat quatre models de càlcul diferents mitjançant elements finits. Per tal de poder comparar el seu comportament, les càrregues que s’hi han aplicat són les mateixes. Finalment, mitjançant aquesta comparació, s’ha extret la conclusió que els rosetons tenien traccions que no poden ser admeses, i per aquest motiu és necessari la utilització de tècniques de posttesat que garanteixin que el rosetó estarà sempre comprimit i per tant podrem garantir-­‐ne la seva estabilitat. Tal i com veurem, la geometria d’aquests també incidirà en la posició i la quantitat de posttesar a aplicar, ja que hi ha geometries que es comporten millor que d’altres.