Resum:
|
L'actuació logopèdica en pacients afàsics ha de tenir en compte tant l'alteració
específica com la vessant personal i social de la persona atesa. El
resultat de les nostres intervencions estarà, per tant, lligat a factors no
solament tècnics sinó també personals. En l'article reflexionem sobre
aquesta doble tasca, tècnica i humana. Fem primer un repàs a l'argumentació
teòrica que fonamenta la nostra practica clínica, repassem les
variables de la relació terapèutica i, finalment, donem veu a persones que
viuen l'experiència de no poder-se comunicar. |