Els implants dentals presenten un 89% de taxa d’èxit durant els 15 anys posteriors a la implantació, tot i que les malalties peri-implantàries degudes a infeccions bacterianes es donen en un 14% dels casos. En aquest projecte es desenvolupa un recobriment polimèric amb propietats antifouling mitjançant la tècnica de polimerització per plasma, amb l’objectiu d’actuar com a segellat de l’implant i d’impedir l’adhesió inicial dels bacteris. Concretament s’ha polimeritzat el compost tetraglyme mitjançant la polimerització per plasma per tal d’obtenir recobriments de poli(etilenglicol). La primera part del projecte es centra en estudiar el procés d’activació per plasma, necessari per preparar la superfície i poder polimeritzar. De les variables que influeixen en el procés d’activació, s’han considerat els efectes del gas utilitzat, el temps de tractament, el recipient en el qual es col·loquen les mostres i la influència en la rugositat. Per tal de caracteritzar l’activació s’ha determinat l’angle de contacte i la rugositat a partir de microscòpia interferomètrica i SEM. El tractament que ha donat millors resultats ha estat el de 100W de potència i 5 minuts de durada, i no s’han observat diferències en la rugositat un cop fet el tractament. En la segona part del projecte s’han optimitzat els paràmetres de polimerització del tetraglyme sobre les superfícies de titani a partir d’un disseny factorial d’experiments. En aquest cas s’han escollit els paràmetres de potència i temps de polimerització, utilitzant un procés de polimerització per polsos. El recobriment obtingut s’ha caracteritzat físicoquímicament mitjançant la mesura de la mullabilitat (angle de contacte), la rugositat (interferometria i SEM) i la composició química (FTIR). Per tal d’optimitzar el recobriment obtingut, s’ha avaluat una propietat físico-química, l’angle de contacte i una propietat biològica mitjançant assajos d’adhesió bacteriana amb dues soques implicades en les infeccions bucals, Streptococcus sanguinis i Lactobacillus salivarius. Finalment, s’ha realitzat un assaig de citotoxicitat per a determinar la biocompatibilitat del recobriment obtingut. Els paràmetres del procés que condueixen a un recobriment amb millors propietats antifouling són els de 100W de potència i 1 hora de durada. Aquests paràmetres corresponen a un angle de contacte d’uns 13º. A més, no s’han observat efectes citotòxics del recobriment. Aquest projecte s’engloba en una investigació de més abast que té com a objectiu desenvolupar un recobriment amb propietats antibacterianes però, per altra banda, capaç d’integrar-se en els teixits tous que envolten el coll d’un implant dental, és a dir, capaç d’enllaçar-se amb els fibroblasts.