El propòsit d’aquest projecte és el disseny i la implementació d’una peça, component d’un sistema d’ancoratge dels seients posteriors d’un automòbil. L’objectiu principal és aconseguir que resisteixi les sol·licitacions segons la normativa establerta, per això, per complir-la, es realitzen un seguit de dissenys i millores. També es selecciona el material més apropiat pensant quin és el procés de fabricació de la peça i els esforços que suporta. Aquest conjunt és de gran importància, ja que en cas d’accident rep importants càrregues. S’ha de tenir en compte que l’equipatge transportat en el maleter recau directament als seients posteriors en aquesta situació, i el seu sistema de subjecció ha de fer la seva funció. A més, és un element que es pot considerar de seguretat passiva d’un vehicle ja que està dissenyat de tal manera que absorbeixi part de l’energia en cas de xoc. Si es tractés d’un element molt rígid tota l’energia seria absorbida pel passatger, però permetent que la peça es deformi, s’aconsegueix esmorteir el xoc perquè la persona pateixi les mínimes lesions possibles. Per tant, en aquest conjunt es permet tant la deformació elàstica com la plàstica sempre i quan no presenti defectes com esquerdes o trencaments.