Que el sector de la construcció és responsable directa de la problemàtica mediambiental és una realitat que es tradueix amb un 30% de les emissions de CO2 anuals generades en Europa. Les emissions generades en l’extracció de matèria prima de la Terra, en la transformació dels materials en elements constructius i en el procés de construcció dels edificis no són les úniques existents a tenir en compte sinó que es generen més al llarg del cicle de vida dels edificis fins i tot més enllà dels enderrocs dels mateixos. Per tant obtenir les dades de les emissions i consums totals generats en la construcció d’edificis per considerar l’edifici més sostenible no és suficient com a eina comparativa, com tampoc és rellevant saber en un concurs quin és l’edifici que ha generat menys consum i emissions en la seva construcció si aquestes dades no s’interpreten i es porten més enllà. Cal ser conscient que cada decisió presa a curt termini per respectar el medi ambient pot arribar a perjudicar llarg termini el mateix. En aquest PFC s’han quantificat les emissions de CO2 i costos energètics en Kwh de construir dos edificis d’habitatges situats a Barcelona, interpretant i analitzant les dades segons les volumetries d’utilitat dissenyades que donen forma als dos edificis i per les tipologies constructives presents en cada cas, aquest estudi ha permès emmagatzemar informació detallada de com estem destinant els consums i emissions alhora de construir cada etapa dels edificis residencials que serviran en un futur per millorar i optimitzar la relació consumit-construït. Després de contemplar quin dels dos models d’habitatges és més sostenible a curt termini s’han estudiat de manera general les possibilitats de desconstrucció, reutilització i reciclatge dels materials utilitzats en cada edifici, a moda hipotètic, per concloure quin edifici a llarg termini seria més sostenible o almenys quin dels dos seria menys perjudicial pel medi ambient per mitja de la ponderació del coeficient de retorn.