Malgrat que en els currículums dels cicles, o altres estudis reglats, es parla d'unes competències de caràcter transversal relatives a la comunicació, no es preveuen tasques que les treballin. Com a mínim en els centres educatius amb els que he pogut tenir algun tipus de contacte en condició d'alumne o de docent. Sí que es realitzen exposicions orals però sense unes indicacions prèvies de caire teòric pràctic. Per altra banda, els alumnes no inverteixen gaire energia en preparar les esmentades exposicions. Alguns per falta de temps i uns altres per la falsa creença de que no poden millorar qualitats que ja no posseeixen per naturalesa pròpia. Però és possible amb l'ajuda de la tècnica i una mica de pràctica. Les mancances abans exposades, han donat lloc al present treball fi de màster, que és fruit de l'experiència portada a terme amb uns alumnes del cicle de grau superior d'edificació i obra civil, sobre l'exposició oral d'un dels projectes que han estat realitzant durant el darrer curs acadèmic. Aquesta experiència ha alternat sessions teòriques i pràctiques, de manera cíclica, seguint el model metodològic de l'aprenentatge basat en problemes. Principalment perquè aquesta metodologia, a diferència de la convencional, estudia la situació de partida dels alumnes per saber de quins coneixements disposen i quins els manquen per resoldre el problema plantejat, ja que no tindria sentit partir d'unes sessions teòriques per treballar una competència tant personal. En aquest cas s'ha partit d'una primera exposició sobre el projecte sense preparació prèvia. Després d'aquesta primera intervenció, l'alumne ha rebut un feedback per part de la resta del grup classe, que ha donat lloc a un debat. Aquesta discussió ha donat les pautes per cercar els recursos teòrics necessaris. Els alumnes han tingut després una altra possibilitat per millorar les seves intervencions, amb els nous coneixements adquirits. El recurs audiovisual, també ha estat una eina molt útil per tal que el propi alumne pogués fer una autocrítica, després de visualitzar la seva actuació. S'han aconseguit molts dels objectius plantejats, però la manca de temps ha impedit que es repetís el cicle fins que el resultat fos òptim.