L’estudi de la ciutat en el món antic constitueix un dels grans capítols de l’Arqueologia Clàssica. Per poder proposar un marc global d’estudi, és necessari considerar tant els aspectes arquitectònics i funcionals que van incidir en la construcció i transformació de les ciutats antigues, com el context social, polític i ideològic que en va condicionar el naixement i l’evolució. Comprendre el fet urbà en tota la seva complexitat històrica presenta com a principal dificultat la integració de perspectives molt diferents en un únic marc metodològic. Així, l’Arqueologia Clàssica parteix de l’estudi de les restes materials de les ciutats, però cal que procuri integrar les múltiples aportacions de les altres ciències de l’Antiguitat que a partir d’altres fonts s’ocupen també directament o indirectament del mateix tema. Cal fer una observació preliminar. L’estudi de la topografia històrica de les ciutats antigues no es pot reduir a la simple reconstrucció d’un traçat urbà esquemàtic a partir de dades arqueològiques puntuals, ni a una simple comparació “formal” de realitats aparentment similars. Es tracta més aviat de tot el contrari. La ciutat antiga, com en general la ciutat històrica, s’ha d’analitzar des de la complexitat. Des de la complexitat funcional de les activitats que es van anar implantant sobre el teixit urbà, des de la complexitat simbòlica que la societat urbana va anar adjudicant als diferents espais construïts, i naturalment també des de l’enorme complexitat que van adquirir les activitats econòmiques que es van instal·lar en cases, places, carrers i suburbis. També és important una segona observació: la ciutat és un organisme viu que es troba en constant transformació. El naixement de la forma urbana reflecteix en el fons els mecanismes d’adaptació i resposta d e les comunitats humanes a un entorn que històricament estava en constant evolució. És per això que l’anàlisi de les formes de canvi urbà representa una de les aproximacions fonamentals que ajuden a entendre la formació de les realitats urbanes del Mediterrani occidental. Des del punt de vista científic, aquesta línia de recerca només pretén optimitzar les investigacions de topografia històrica que actualment estan desenvolupant alguns laboratoris de Catalunya, Espanya i Europa. L’objectiu fonamental és establir nous models d’investigació en l’àmbit de l’arqueologia urbana. En certa manera, aquesta línia de recerca pretén contribuir a constituir el corpus de la forma urbana de l’antiguitat clàssica des de la perspectiva que representa la historiografia catalana. Recordem que la nostra tradició en estudis d’urbanisme antic ja compta amb un segle d’història, i amb experiències tan significatives com la generada al voltant de Puig i Cadafalch en els primers decennis del segle passat. En resum, el problema històric que es proposa com a objecte d’estudi és la comprensió dels processos que van influir en l’establiment de les ciutats antigues, en la seva formació ideològica i urbanística i en la seva evolució cap a la ciutat medieval. Cada ciutat era un cas particular i per aquest motiu el seu estudi ha de partir de la comprensió de les raons profundes que en van condicionar l’origen i l’evolució, així com també les condicions de la seva supervivència en el món antic i l’adaptació a una nova i canviant realitat medieval.