Report for the scientific sojourn carried out at the Institut National d'Histoire de l'Art (INHA), France, from 2010 to 2012. It has focused on the analysis and editing of tales of human apparitions from the other world belonging to the Catalan culture or referring to it. We have studied and edited different versions of the process of Esperança Alegre (Lleida, 1500) and the Peregrinació del Venturós Pelegrí. These medieval works have been preserved in sources of the late sixteenth century or later. We have located a manuscript of the Esperança Alegre's tale, unknown to us at the beginning of this research (Biblioteca Nacional de España, ms. 1701), which differs from the version of ms. Baluze 238 of the Bibliothèque Nationale de France. The scribe of the ms. 1701 adds several paragraphs where considers the case as a diabolical phantasmagoria. About the Venturós Pelegrí, we have tried to establish firm criteria for the classification of many editions from the seventeenth to nineteenth centuries. We have been looking for printed books in the libràries of the world and we have made several requests for photographic reproductions, in order to classify undated editions by comparing woodcuts and other decorative elements. In the legend of Prince Charles of Viana (1421-1461), the appearances of his ghost are accompanied by rumors of his poisoning and of his sanctity. In addition, we have studied the cycles of masses for the souls in Purgatory linked to the hagiographies of St. Amadour and St. Vincent Ferrer, as well as the appearances described in L'Ànima d’Oliver of Francesc Moner, in the Carmelite chronicles of Father John of St. Joseph (1642-1718) and in some folktales collected from the eighteenth to the twentieth century. All this have allowed us to verify the evolution of certain cultural paradigms since the Middle Ages to the present.

Estudi realitzat a partir d’una estada a la Institut National d'Histoire de l'Art (INHA), França,, entre 2010 i 2012. El treball s'ha centrat en l'anàlisi i edició de textos sobre aparicions de difunts que s'emmarquen de ple en la cultura catalana o remeten a ella. Hem estudiat i editat diferents versions del Procés d'Esperança Alegre (Lleida, 1500) i de la Peregrinació del Venturós Pelegrí. Aquestes obres medievals s'han conservat en fonts del final del segle XVI o posteriors. Del Procés hem localitzat un testimoni desconegut per nosaltres en el moment d'iniciar aquesta recerca (ms. 1701 de la Biblioteca Nacional de España), que divergeix notablement en relació a la versió del ms. Baluze 238 de la Bibliothèque Nationale de France. L'amanuense del ms. 1701 afegeix diversos paràgrafs personals on considera el cas d'Esperança Alegre com una diabòlica fantasmagoria. A propòsit del Venturós Pelegrí, hem intentat establir unes bases sòlides per a la classificació bibliogràfica de les nombroses edicions impreses entre els segles XVII-XIX. Hem procedit a la localització d'exemplars en biblioteques d'arreu del món, tot aplegant un arxiu de reproduccions fotogràfiques i classificant algunes de les edicions no datades en funció dels gravats i orles. Un altre cas ben rellevant és la llegenda del príncep Carles de Viana (1421-1461), on les aparicions van acompanyades dels rumors d'emmetzinament i la fama de la seva santedat. De més a més, hem estudiat els cicles de misses per les ànimes del Purgatori associats a sant Amador i a sant Vicent Ferrer, així com algunes aparicions descrites a L'ànima d'Oliver de Francesc Moner, a les cròniques carmelitanes de fra Joan de sant Josep (1642-1718) i a la narrativa folklòrica aplegada entre els segles XVIII-XX. Aquests darrers testimonis ens han permès resseguir un fil conductor que ve marcat per la pervivència i l'evolució d'uns determinats paradigmes culturals, des de l'edat mitjana fins a l'actualitat.

Proyecto de investigación realizado en l’Institut National d'Histoire de l'Art (INHA), Francia, entre 2010 i 2012. El Proyecto se ha centrado en el análisis y edición de textos sobre apariciones de difuntos que se enmarcan de lleno en la cultura catalana o remiten a ella. Hemos estudiado y editado diferentes versiones del proceso de Esperança Alegre (Lleida, 1500) y de la Peregrinació del Venturós Pelegrí. Estas obras medievales se han conservado en fuentes del final del siglo XVI o posteriores. Del relato de Esperança Alegre hemos localizado un testimonio por nosotros desconocido en el momento de iniciar esta investigación (ms. 1701 de la Biblioteca Nacional de España), que diverge notablemente en relación a la versión del ms. Baluze 238 de la Bibliothèque Nationale de France. El amanuense del ms. 1701 añade diversos párrafos de cosecha propia donde considera el caso como una diabólica fantasmagoría. A propósito del Venturós Pelegrí, hemos intentado establecer unas bases sólidas para la clasificación bibliográfica de numerosas Ediciones impresas entre los siglos XVII-XIX. Hemos procedido a la localización de ejemplares en bibliotecas de todo el mundo, solicitando de reproducción fotográfica de muchas de ellas con el fin de clasificar las ediciones sin fecha a partir de la comparación de grabados y orlas. En la leyenda de Carlos de Viana (1421-1461), las apariciones van acompañadas de los rumores de su envenenamiento y de su fama de santidad. Además, hemos estudiado lo ciclos de misas por las ánimas del Purgatorio asociados a san Amador y a san Vicente Ferrer, así como algunas apariciones descritas en L'ànima d'Oliver de Francesc Moner, en las crónicas carmelitanas de fray Juan de san José (1642-1718) y en la narrativa folclórica reunida entre los siglos XVIII-XX. Estos últimos testimonios nos han permitido constatar la pervivencia y evolución de algunos paradigmas culturales, desde la Edad Media hasta la actualidad