L'objectiu general d’aquest projecte és analitzar i estudiar una masia típica catalana, la Vall, de Mura, al Bages, província de Barcelona, amb gran importància històrica (data de 1168), per tal de poder deixar constància de la seva evolució històrica i conèixer quines són les principals lesions que l'afecten i com solucionar-ne les més importants. Així, amb aquestes dades es podrà realitzar una futura proposta d'intervenció per donar una nova vida a la masia, és a dir, per rehabilitar-la. D’acord amb el context socioeconòmic que ens afecta, s'hauria de prioritzar la rehabilitació abans que la construcció d'obra nova, no només tenint en compte criteris socials i econòmics, sinó també mediambientals. Podríem dividir la metodologia utilitzada en aquest treball en tres fases: 1. Estudi històric, 2. Aixecament arquitectònic i 3. Estudi i anàlisi de les lesions (diagnosi). 1. L’estudi històric ha estat necessari per conèixer la història i l’evolució de l’edifici, així com per treballar amb les mínimes suposicions i evitar actuacions poc encertades. S’ha dut a terme per mitjà de documentació i recerca, tant sobre la història de la masia catalana en general, com de la masia que ens ocupa en aquest projecte, la Vall. Ara bé, cal destacar que la informació documental que s’ha trobat sobre la nostra masia ha estat mínima, de manera que l’estudi històric s’ha hagut de completar per mitjà del treball de camp, in situ. 2. L’aixecament arquitectònic s’ha realitzat a fi de conèixer gràficament l'edifici (distribució, façanes, coberta, sistemes estructurals, materials utilitzats…), amb el màxim detall possible per tal de poder-ne realitzar una anàlisi en profunditat. S’ha dividit en tres parts: (a) croquis, (b) acotació de croquis per mitjà de diferents mètodes i (c) aixecament de croquis i acotacions en format digital amb AutoCAD. (a) La primera part de l'aixecament arquitectònic ha consistit a traçar els croquis de cada planta, mantenint les proporcions. (b) Posteriorment, amb l’ajuda d’unes piquetes (estacions) col·locades a l’exterior i cordes (alineacions), hem pogut anar acotant els croquis, fent servir diferents mètodes, com són el mètode de triangulació i/o el d’alineament, segons les necessitats. (c) Finalment, s’han aixecat els croquis i les acotacions per mitjà d’AutoCAD i s’ha arribat a representar l’edifici per mitjà de diferents plànols (cotes; estructura horitzontal; estructura vertical; lesions; detalls; paviments; distribució, superfície i cotes de nivell, entre d’altres) en format digital 3. Estudi i anàlisi de les lesions (diagnosi). El primer pas en la diagnosi va ser realitzar un seguit de càlculs estructurals (parets de càrrega i forjats), per tal de determinar l’estabilitat de l’edifici. Seguidament es va procedir a determinar i classificar cada una de les lesions. Per tal de fer-ho de manera ordenada, primer de tot es va realitzar una enumeració i localització de les lesions en el terreny i en els plànols; tot seguit, es va descriure cada lesió de manera detallada (situació dins la masia, segons la planta, l’estança i la ubicació exacta; causes, relació amb altres lesions, etc.), i posteriorment es va elaborar una fitxa tècnica numerada de cada lesió, on s’hi especifiquen les característiques principals de cadascuna: tipus de lesió, origen, actuació, imatges reals i plànols amb la zona afectada.