L’àmbit de la Prevenció de Riscos Laborals existeix conceptualment des de l’antiguitat, e implica totes aquelles activitats que l’home a realitzat per tal de poder dur a terme les seves activitats (inicialment artesanals o agrícoles) sense prendre mal. El gran canvi es va produir amb la revolució industrial, ja que a partir d’aleshores l’àmbit industrial va començar la seva evolució tal com el coneixem actualment, en aquell moment les mesures per evitar que els treballadors prenguessin mal es feien des d’un punt de vista econòmic mes que humanitari, però al fi i al cap, es prenien mesures per evitar accidents en les industries de manera sistemàtica. D’aquesta manera s’evitaven sinistres a la maquinaria (aleshores mes valuosa que la ma d’obra), parades en la producció degudes als sinistres i baixades de producció degudes a la mort o invalidesa d’operaris amb certa especialització. La primera aparició legislada al nostre país es produeix als anys 60, amb l’aparició de la “Orden Ministerial de Seguridad e Higiene en el trabajo”, que tot i ser un element legal de molt baix rang legislatiu (i per tant escassíssima implantació), podem dir que va començar a disposar les bases de la Prevenció de Riscos Laborals tal com la coneixem actualment. En la vessant tècnica podem fixar l’inici d’estudis tècnics (i sanitaris) dedicats específicament a intentar reduir la sinistralitat mes o menys en el moment de la creació de les Mútues d’accidents de treball de la Seguretat Social (MATEPSS) com a escissió dels Departaments de sinistralitat laboral de les asseguradores (Directiva Marco, any 1959). En aquest moment, tenim una reduïda quantitat de tècnics i sanitaris ubicats als “Departaments de Prevenció” d’aquestes entitats dedicats a vetllar per la reducció de la sinistralitat a les empreses del país, en aquells moments era un tema mes conceptual que de Servei i realment tenia cert pes o importància en algunes grans industries amb verdaders problemes de sinistralitat i en MATEPSS de gran volum i presencia nacional.