El treball pretén analitzar i descobrir les infinites possibilitats de la pissarra digital i fomentar-ne l’ús, ja sigui en la unitat didàctica plantejada sobre la programació lineal a matemàtiques de 2on de Batxillerat, com en les diferents assignatures i cursos del meu Institut o d’altres escoles. L’estructura del treball consisteix en un primer marc teòric on s’ha analitzat la literatura existent sobre aquesta temàtica, i una segona part pràctica en la que es proposa l’aplicació d’una unitat didàctica a la pissarra digital. El treball recull els principals avantatges de la pissarra digital: permetre als estudiants una participació activa, compartir materials educatius de forma àgil, millorar la captació d’atenció, facilitar l’accés immediat a tot tipus de recursos, etc. També s’hi traslladen algunes limitacions: conèixer el funcionament de l’eina, necessitat de pràctica, adaptació dels recursos habituals a la pissarra digital, dificultats tecnològiques, etc. Malgrat tot, en el transcurs del treball sembla evident que aquestes són superades àmpliament pels avantatges. En el marc teòric, més enllà d’explicar què són les pissarres digitals i el seu funcionament bàsic, s’ha procurat fer especial èmfasi en les diferents possibilitats d’ús que té: acompanyar al professor en les explicacions, ús conjunt amb els estudiants, eina de participació dels alumnes, etc. També es pot utilitzar en tasques més complexes com poden ser: projectes conjunts amb altres escoles, videoconferències, ús de la càmera digital, creació de pel·lícules, treball de projectes en blocs participatius, etc. En la segona part del treball es planteja una proposta per tractar la unitat didàctica de Programació Lineal a 2on de Batxillerat en pissarra digital. He estructurat aquest temari en 10 sessions pensades per fer-se en pissarra digital d’una forma participativa entre professor i alumnes. Les explicacions i conceptes es fan mitjançant problemes i exercicis amb la intenció de ser el més proper possible als nois.L’estructura es basa en una presentació del temari en la primera sessió mitjançant problemes senzills, que permetin aplicar en un context real tots els conceptes que volem treballar. En una segona part, es pretén que els propis alumnes plantegin problemes amb casos similars dins del seu context diari i treballar-los a l’aula. Després de l’anterior, i un cop entesa la idea de fons de la unitat didàctica, es busca entrar en detall amb exercicis i problemes de resolució més elaborada. La unitat didàctica s’ha plantejat amb alguns problemes específics per a cada sessió que trobem a l’apartat d’Annexos. Alguns són recursos interactius, i d’altres recursos de llibres de text que poden ser resolts en pissarra digital.