El Projecte Final de Carrera que teniu a les mans s’ha redactat amb l’objectiu de complementar i ampliar la documentació existent de l’edifici de Martorell conegut com la Torre de les Hores alhora que ajuda a completar el fons del Taller de Patrimoni Arquitectònic de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona. S’ha estudiat una torre senyorial de finals de segle XIX executada d’acord amb la construcció tradicional catalana situada a la comarca del Baix Llobregat, concretament a Martorell. Aquesta comarca fou un destí habitual pels senyors benestants de l’època a l’hora de construir les seves residències d’estiueig. Martorell és, sens dubte, un poble amb una important història ja des de l’antigor doncs està situat en un punt neuràlgic de les comunicacions de la zona (tal com ho testimonia la construcció romana del pont del Diable). Entre tots els aspectes de la singularitat de Martorell no cal oblidar les construccions civils de la Vila, edificis emblemàtics tenyits tots amb esgrafiats de diversos motius a les façanes a més de les construccions de caràcter religiós. L’objectiu central del document és l’aixecament arquitectònic i la diagnosi de patologies de la Torre de les Hores, ara bé, no és difícil entendre que no és possible tenir una visió global sense conèixer tots els fets que passaven a les rodalies de l’edificació. I no només ens referim a unes rodalies geogràfiques, que també, sinó històriques, polítiques, socials, artístiques,... Per aquest motiu es dóna una breu visió de la política espanyola i catalana, de la burgesia i de l’emergent societat civil que demana un lloc a la societat de finals de segle XIX i inicis del XX. La Torre fou construïda segons les ordres d’Isidre Pujols, procurador barceloní i pare de Francesc Pujols i Morgades, il·lustre filòsof, escriptor, crític d’art, poeta, dramaturg i un sens fi d’oficis (i poc beneficis que segurament subscriuria el mateix Pujols). Francesc Pujols nasqué al 1882 a Barcelona i morí al 1962 després d’instal·lar-se definitivament a la Torre de les Hores al 1926. Com a figura singular i rellevant de la història catalana aquest projecte esmenta les dades biogràfiques del filòsof tot i que deixem el tractament de la seva obra filosòfica per gent més entenimentada. La figura de Pujols ha permès recopilar diversa informació referent a la finca, no pels canals que es podrien esperar (Ajuntament i arxius) ja que aquests són inexistents, sinó per escrits i anotacions d’autors que passaren per la Torre en algun moment de la seva vida. Aquesta informació es concentra principalment en dos escriptors: Artur Bladé i Desumvila, biògraf de Pujols, i Josep Pla, escriptor que recopilà les idees Pujolsianes al Manual del sistema hiparxiològic. La Torre de les Hores no ha estat aliena a les modificacions del seus entorns i amb motiu de la construcció d’uns habitatges plurifamiliars al carrer posterior va deixar de ser una edificació totalment aïllada. Aquest fet, conjuntament amb la construcció d’un gran soterrani, són les dues modificacions d’importància a la torre tot i no les úniques. No obstant, el caràcter senyorial de la torre es manté intacte i és motiu d’admiració per qualsevol vianant que passegi pel carrer del Mur de Martorell. Actualment la Torre és la seu de la Fundació Francesc Pujols, destinada a promoure, estudiar i divulgar l’obra del filòsof i que també s’encarrega del manteniment de l’edificació.