Un dels aspectes importants en el sector de l’edificació és el consum energètic. Aquest sector és responsable del 40% del consum d’energia en la Unió Europea. És per això que tots els edificis han de ser dissenyats, construïts i rehabilitats per estalviar energia i reduir les emissions de CO2 associades. La realització d’aquesta tasca implica assegurar-­‐se que qualsevol element que pertanyi a l’envoltant, compleixi amb els requisits de normatives com el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). En qualsevol tipus d’edifici, l’existència de pèrdues tèrmiques suposa un malbaratament d’energia i com a conseqüència un augment del consum en sistemes tèrmics per compensar aquestes pèrdues i així poder arribar a les necessitats de confort dels usuaris. El concepte de sostenibilitat està present quan dissenyem des de zero un projecte o en les rehabilitacions d’edificis ja existents. Les rehabilitacions permeten adaptar antigues construccions a noves normatives amb criteris més respectuosos que quan van ser edificats. Aquest fet provoca un estalvi tant energètic com econòmic al no haver de realitzar noves construccions. El principi és senzill, allargar la vida útil dels edificis i donar-­‐li un nou ús un cop la seva funcionalitat ha estat esgotada. L’objectiu d’aquest treball recau en demostrar que amb una metodologia adequada i uns càlculs simples es pot rehabilitar amb criteris energètics i sostenibles, sense ser necessariament costós. Per poder defensar aquesta iniciativa hem analitzat una de les naus de l’antic complex industrial de les Fàbriques Godó i Trias, situat al municipi de l’Hospitalet de Llobregat i construïdes a principis de segle XX. Hem realitzat una comparació entre dues tipologies de rehabilitació amb diferents punts de vista, un de convencional o tradicional i un altre d’energètic. L’estudi ens ha permès conèixer antics sistemes constructius i noves eines per a la recerca de materials que milloren el comportament del nostre edifici d’estudi. Per a portar a terme aquest estudi ens hem ajudat de la normativa vigent, el CTE, i d’eines informàtiques com el LIDER, que és el programa associat al compliment d’aquesta, a més d’ajudar-­‐ nos a conèixer el comportament energètic de les dues tipologies de rehabilitacions. Es plantegen diverses intervencions sobre l’edifici existent, com són, l’adequació de la façana, incorporant aïllament tèrmic, la substitució de les cobertes, permutant la disposició de materials, el canvi de fusteries exteriors per unes de major aïllament tèrmic i estanquitat, i la substitució de paviments per tenir un millor aïllament del terreny. Un cop hem obtingut resultats tant dels programes informàtics com dels nostres càlculs sobre el comportament tèrmic de les dues intervencions, hem pogut comprovar que tenir un criteri a l’hora d’escollir materials, optimitza el consum energètic per calefacció a més d’una reducció considerable d’emissions de CO2 a l’atmosfera. També hem considerat important obtenir valors de Rehabilitació Energètica de la Fàbrica Godó i Trias 2 costos energètics, emissions i residus que generen els materials escollits durant el procés de fabricació. Cada vegada són més les empreses i entitats governamentals les que volen tenir eines de simulacions energètiques per a reduir consums en els seus edificis. Així s’ha demostrat amb passats acords internacionals com el Protocol de Kioto i les noves Directives Europees com la 2010/31/UE relatives a l’eficiència energètica dels edificis, amb objectius com tenir un consum d’energia gairebé nul. La nostre intenció és demostrar que aquesta iniciativa és possible amb uns estudis adequats, que la inversió inicial es pot arribar a amortitzar en pocs anys i que davant d’un canvi climàtic, les reduccions de CO2 són importants. Nosaltres com a tècnics, tenim la possibilitat i les eines per canviar la mentalitat i realitzar construccions més sostenibles i respectuoses amb el medi ambient.