Parlar sobre la formació del professorat a Catalunya i Europa, en el marc d'una reforma educativa i de les prioritats europees del 1993, considerant la formació inicial i la permanent, no és tasca facil. Aquest és, peró, l'encarrec rebut i el compromis adquirit. Sóc conscient d'algunes de les limitacions d'aquestes pagines, que provenen de la complexitat mateixa de les qüestions plantejades. Amb tot, no he renunciat a opinar amb llibertat sobre la nostra situació actual, referint-me tant a aspectes globals com a realitzacions i programes concrets, i fent-ho sense les limitacions i condicionaments que imposen, sovint, les representacions institucionals.