L’u de març de 1860, Josep Oriol Bernadet va llegir de torn una memòria a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona titulada Sobre los sistemas generales de enseñanza en la qual es plantejava de donar resposta a unes preguntes que giraven al voltant de tres temes principals, que afectaven l’ensenyament secundari i professional en aquell moment: quines qualitats havia de tenir un professor? Quines eren les facultats que calia potenciar en l’alumne? I quines eren les necessitats requerides per dur a terme un bon sistema d’ensenyament? La vigència dels continguts i el fet que aquest text es conservi en forma manuscrita i no hagi estat publicat encara, malgrat que des de la seva presentació hagin transcorregut 150 anys, ens ha animat a presentar-lo en aquest article. A més, el fet que l’autor morís el 30 de juliol d’aquell mateix any confereix a aquest manuscrit el valor de ser gairebé el document de les darreres voluntats de l’autor com a docent. Per això hem pensat que ben bé podria ser considerat com el seu testament acadèmic.