The modelling of aquifers has been for many years and it is still one of hydrogeology main objects of study. The need to predict the water flow behaviour and solute transport in the subsurface has led to several methods for this purpose, being stochastic estimation methods part of them. However there are still gaps in the characterization of the most important aquifer properties such as connectivity and preferential flow, and the influence they may have on other parameters such as transmissivity. The traditional stochastic estimation of transmissivity maps is based on the probability that two points separated at a certain distance have similar values. Unfortunately, the groundwater flow and the solute movement in the subsurface depend on other factors such as the hydraulic connectivity between two points. This makes transmissivity maps obtained with a little information on transmissivity not to represent at all the structure of connected areas. The aim of this dissertation is to study the stochastic estimation as methodology to make transmissivity maps conditioned to such information. The work has been done using a FORTRAN program developed by Paolo Trinchero (1) in his doctoral thesis “Characterization of Spatial Heterogeneity in Groundwater Applications." Finally the different results obtained with the modified program are compared, using SgeMS to generate the maps.

La modelització d’aqüífers ha estat durant molts anys, i és encara actualment, un dels objectes d’estudi principals de la hidrogeologia. La necessitat de poder predir el comportament de l’aigua i del transport de soluts en el subsòl ha originat diversos mètodes per a tal fi, essent l’estimació estocàstica part d’aquests. Tot i així segueixen existint carències en la caracterització de les propietats més important dels aqüífers com per exemple la connectivitat i el flux preferencial, i la influència que puguin tenir en altres paràmetres com ara la transmissivitat. L’estimació estocàstica tradicional de mapes de transmissivitats es basa en la probabilitat que dos punts separats a certa distància tinguin valors similars. Malauradament, el flux d’aigües subterrànies i el moviment d’un solut en el subsòl depenen d’altres factors com ara la connectivitat hidràulica entre dos punts. Fet que fa que els mapes de transmissivitats obtinguts amb poca informació de la transmissivitat no puguin representar l’estructura de zones ben connectades. L’objectiu de la tesina és estudiar l’estimació estocàstica com a metodologia per a fer mapes de transmissivitats condicionats a aquest tipus d’informació. Pel qual s’ha treballat amb FORTRAN a partir d’un programa elaborat per Paolo Trinchero a la seva tesis doctoral “Characterization of Spatial Heterogeneity in Groundwater Applications”. Finalment es compara el diversos resultats obtinguts amb el programa modificat, a partir del mapes generats amb SGeMS.