La senzillesa d’un gest, convenientment analitzada, és capaç de resultar, en virtut del que l’anàlisi aclareix, una magnífica entrada a la consideració de l’experiència humana. Agustín Serrano d’Haro, conegut per les seves traduccions i estudis sobre Edmund Husserl, Jan Patocka i Hannah Arendt, aborda des de la fenomenologa un estudi original i bellament elaborat sobre una acció a la qual fins a avui s’havia prestat poca atenció: la punteria. Si bé la caça ha gaudit d’una atenció certament merescuda com imatge i símbol precís de l’acció de la intel·ligència pensant –com no recordar Ortega–, el gest decisiu d’apuntar, i el que comporta fins al llançament, no havia merescut atenció suficient. El breu i intens estudi de Serrano d’Haro, La precisión del cuerpo. Análisis filosófico de la puntería, aconsegueix no només cobrir tal mancança sinó atinar en el que pròpiament podríem dir-ne un descobriment...