L’objectiu de la present tesina consisteix en estudiar l’estabilitat del cimbori de la Catedral de Barcelona a partir de l’aplicació del mètode de l’anàlisi límit. En primer lloc s’exposen les diferents tècniques existents per a estudiar estructures d’obra de fàbrica. L’anàlisi límit és un mètode de molta senzillesa i utilitat, ja que permet obtenir resultats significatius i només requereix una bona descripció geomètrica de l’estructura. Altres tècniques basades en el comportament dels materials donen més volum de resultats, però necessiten molta més informació de partida. En segon lloc es descriu un procediment per a aplicar el mètode de l’anàlisi límit mitjançant el pre i postprocessador GID®. Masonrisk és un tipus de problema associat a aquest programa que permet trobar xarxes d’elements catenària i barra units entre si. L’anàlisi d’estabilitat del cimbori es portarà a terme mitjançant aquesta eina informàtica, i és per això que s’expliquen les seves bases teòriques i una guia bàsica per al seu funcionament. El treball continua amb la presentació de l’estructura objecte d’estudi, de manera que es realitza una introducció històrica i descripció de la Catedral de Barcelona. Aquest edifici es va començar a construir al segle XIV, però la façana i el cimbori no es van realitzar fins al segle XIX. L’arquitecte August Font va ser qui va dirigir la construcció del cimbori, va considerar que el sistema d’arcs medievals era insuficient per a suportar el pes de la nova estructura, de manera que va dissenyar un nou sistema d’arcs que reposen sobre els inicials. Les dimensions exteriors de la Catedral són de 93 m de longitud per 45 d’ample, i el cimbori té uns 80 m d’alçada. A continuació es resumeixen estudis previs d’altres autors sobre l’estructura d’estudi, i tot seguit comença l’estudi d’estabilitat mitjançant el mètode de l’anàlisi límit. El primer que s’ha fet és modelitzar l’estructura, la qual cosa implica dibuixar un model geomètric i un altre de funicular. El model geomètric cal que sigui el més acurat possible, per això s’ha definit a partir de plànols detallats del cimbori. D’altra banda, el model funicular ha de representar de manera fidedigna la distribució de càrregues, pel que s’ha portat a terme un anàlisi volumètric dels diferents elements de l’estructura. Ha estat necessari modelar el tirant metàl·lic existent a la base del sistema d’arcs superior, ja que d’altra manera no s’aconseguia obtenir cap línia de pressió dins del contorn resistent de l’estructura. Un cop definits els models s’exposen les diferents accions de càlcul per a les que es realitzarà l’anàlisi. En primer lloc s’avalua l’efecte de l’estructura sotmesa al seu pes propi, després es tenen en compte els casos de sisme i vent. Referent al pes propi, es conclou que l’estructura és estable, ja que ha estat possible trobar una línia de pressió que no interseca en cap punt el seu contorn resistent. Considerant que la línia de pressió trobada és la òptima s’obté un factor de seguretat geomètric de 1,04. Respecte els casos de sisme i vent, es conclou que el mètode de l’anàlisi límit no és suficient per a tractar-lo, ja que cal un model que consideri el material conjunt format per elements metàl·lics i obra de fàbrica.