Aquest estudi pretén investigar els intercanvis verbals mestre/a – aprenent(s) en dos contextos d'instrucció diferents: classes amb un enfocament AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts Curriculars i Llengua Estrangera) on s’aprenen continguts no lingüístics a través de l’anglès, per una banda, i classes 'tradicionals' d'anglès com a llengua estrangera, on l’anglès és alhora objecte d’estudi i vehicle de comunicació, per una altra banda. Més concretament, les preguntes que formula el/la mestre/a, la producció oral dels aprenents i el 'feedback' del/de la mestre/a en els episodis d’atenció a la forma s’han estudiat a la llum de les principals teories provinents del camp de l’Adquisició de Segones Llengües (SLA) per tal de demostrar el seu paper en l’aprenentatge de l’anglès. El corpus de dades prové de l’enregistrament de 7 sessions AICLE i d'11 sessions EFL enregistrades en format àudio i vídeo en dos centres públics d’Educació Primària (EP) de Catalunya. A cadascuna de les escoles, el/la mateix/a mestre/a és l’encarregat/da dels dos tipus d’instrucció amb el mateix grup d’aprenents (10-11 anys d’edat), fet que permet eliminar variables individuals com l'aptitud dels aprenents o l'estil del/de la mestre/a.Els resultats mostren un cert nombre de similituds discursives entre AICLE i EFL donat que ambdós enfocaments tenen lloc en el context-classe amb unes característiques ben definides. Tal com apunta la recerca realitzada en aquest camp, la instrucció AICLE reuneix un seguit de condicions idònies per un major desenvolupament dels nivells de llengua anglesa més enllà de les classes ‘tradicionals’ d’anglès. Malgrat això, aquest estudi sembla indicar que el potencial d'AICLE pel que fa a facilitar una exposició rica a l’anglès i una producció oral significativa no s’explota degudament. En aquest sentit, els resultats d’aquest estudi poden contribuir a la formació dels futurs professors d'AICLE si es busca l’assoliment d’una complementarietat d’ambdós contextos amb l’objectiu últim de millorar els nivells de domini de la llengua anglesa.

The present study seeks to explore teacher-learner(s) exchanges in two different instructional contexts: CLIL (Content and Language Integrated Learning) classrooms in which non-linguistic subject matter is learnt by means of English and ‘traditional’ EFL (English as a Foreign Language) classrooms where English is both object of study and vehicle for communication. More specifically, teacher questions, learner output and teacher feedback in 'focus on form' episodes are examined in the light of Second Languge Acquisition (SLA) theories in order to account for their contribution to the learning of English as a foreign language. The database for this study consists of 7 CLIL lessons and 11 EFL lessons audio- and video-recorded in two Catalan Primary Education schools. In each school, the participating teacher is responsible for teaching CLIL and EFL to the same group of learners (10-11 years of age), which allows for straightforward comparisons to be made by avoiding individual differences such as learners’ aptitude or teacher style. Results point towards a number of discourse features shared by CLIL and EFL due to their taking place in a classroom context with well-defined characteristics. As previous research in this field has pointed out, CLIL instruction provides a number of ideal conditions for the development of the English language by going beyond the ‘traditional’ EFL classes. Nevertheless, the present study seems to indicate that the potentiality of CLIL in terms of providing a rich exposure to input and enhancing output production does not appear to be exploited appropriately. In this line, the current findings might contribute to the trainning of prospective CLIL teachers if the two forms of language education are to be approached as complementing one another with the ultimate goal of improving the overall mastery of English.