En els últims anys hem observat com problemes causats per l’augment dels índex de motorització i de la demanda de mobilitat afecten les nostres ciutats. En aquest context el transport públic es presenten com a una possible i molt recomanable solució. Però per tal que el transport col•lectiu es presenti com una veritable solució als problemas de congestió i pol•lució de les ciutats cal que aquest sigui eficient i competitiu respecte als altres modes de transport. Un factor clau per determinar l’eficiència del transport públic és la velocitat comercial d’aquest, entesa com la velocitat mitjana entre l’origen i el final del trajecte. L’estudi que es presenta parteix de dades reals recollides en els autobusos que circulen per l’Eixample de Barcelona. L’estudi es divideix en dues etapes, primer es fa un anàlisi exhaustiu de les dades reals per extreure conclusions sobre les velocitats comercials dels autobusos urbans. En la segona etapa es comparen les velocitats reals amb models de predicció d’aquest paràmetre. L’anàlisi de dades es centre principalment en realitzar un anàlisi clúster que classifiqui les línies d’autobús en grups d’elements similars. L’anàlisi clúster és un a técnica estadística d’anàlisi multivariant que estableix una mesura de similitud entre elements (distància) i una mesura de similitud entre grups (mètode) i que construeix k grups d’elements el més similars entre sí i que alhora els grups siguin el màxim de diferents ntre ells. El nombre de grups o la seva composició no es coneix a priori i s’estableix com a resultat del mateix anàlisis. Un cop establerts que els autobusos de Barcelona es poden classificar en tres grups segons les seves velocitats comercials entre parades s’afegeix a l’estudi i a la classificació dades de demanda de les línies estudiades. Amb una nova classificació s’estableix que també hi ha tres tipus de línies tenint en compte dades de velocitats i demandes. Comparant resultats de la primera i la segona classificació es veu que la segona dóna resultats més coherents amb la realitat quan s’analitzen les velocitats comercials mitjanes per grup. Un cop analitzades les dades reals es vol examinar un model teòric de predicció de les velocitats dels autobusos urbans i veure si coincideix amb la realitat observada a Barcelona. Per això es comparen les velocitats comercials horàries reals amb les obtingudes amb el model proposat per Daganzo (2009). En aquest model es considera la velocitat de creuer dels autobusos com una dada pròpia de la xarxa. D’aquesta manera el model depèn del temps de parada, més concretament el temps de pujada dels usuaris, i del temps de frenada i acceleració per parada. Per considerar un model amb més variables i reduir l’error comés amb el model previ es considera la velocitat de creuer com una funció del flux de vehicles privats al corredors per on circulen els autobusos estudiats i s’intenta trobar la relació entre el flux de vehicles privats i la velocitat comercial dels autobusos. Com a conclusió desprès d’haver comparat els dos models amb la realitat de Barcelona veiem que els dos s’aproximen a la realitat i que com és obvi si considerem més paràmetres més es complica el model però més s’aproxima a la realitat.