La tesi doctoral titulada "La Dinàmica de les Pràctiques Científiques des d'un punt de vista experiencialista" té com a objectiu oferir una alternativa a les tesis de Kuhn defensades a l'"Estructura de les Revolucions Científiques". En aquest sentit, s'utilitzaran diferents experiments i models teòrics actuals en l'àmbit de les ciències cognitives per tal de superar la teoria estructuralista de la cognició, quee Kuhn proposa com la base de la seva filosofia de la ciència. Contràriament a aquesta teoria, l'experiencialisme se situa lluny de les tesis estructuralistes, en la mesura en què assumeix que la cognició humana emergeix des de la dinàmica interactiva dels agents cognitius humans entre ells en un entorn material, en tant que agents corporals. A partir d'aquesta interacció dinàmica, l'ésser humà genera un horitzó de sentit. Ja que la interacció entre els éssers humans en un entorn cultural i material és complex, dinàmic i canviant, la generació de sentit emergent no és com una estructura semàntica, coherent i sistemàtica, sinó que ha de ser considerada com un conjunt asistemàtic de perspectives exploratòries que se succeeixen en el temps, en funció dels diferents contextos i propòsits que un agent corporal porta a terme al llarg de la seva interacció dinàmica i temporal amb l'entorn. Com a resultat de tot això, els èssers humans apliquen diferents criteris interactius que donen lloc a diferents perspectives per categoritzar o estructurar el món material i cultural. Aquest punt de vista és completament diferent del kuhnià, donat que el segon argumenta que cada èsser humà té la seva pròpia Gestalt o estructura semàntica que projecta "a priori" sobre la realitat. Aquesta diferència serà molt important no només des d'un punt de vista teòric, sinó també des d'un punt de vista pràctic. Per exemple, s'argumentarà que en l'àmbit de la didàctica de les ciències empíriques, es poden produir canvis beneficiosos significatius si s'utilitzen tesis extretes del model experiencialista de la cognició humana, i es deixen de banda el cognitivisme i el teoreticisme, que són actualment les bases teòriques de la manera en qué funciona l'educació científica. Finalment, conclourem afirmant que la visió experiencialista de la cognició implica assumir una forta relació entre l'ètica i la ciència, puix que els èssers humans són capaços d'utilitzar diferents criteris interactius per explorar la realitat i, per tant, sempre poden buscar millors estragègies per entendre's els uns amb els altres.

The PhD called "The Dynamics of Scientific Practices from an experientialist point of view" has the purpose of offering an alternative to the kuhnian's "Structure of Scientific Revolutions". In that sense, we use different current experiments and theoretical models from cognitive science in order to overcome the structuralism view of human cognition, which is used by Kuhn as the cognitive basis of his philosophical point of view about scientific practices. Contrarily, experientialism is far from structuralism, as long as assumes that human cognition emerges from our dynamic interaction with our environment as bodily subjects. From this dynamic interaction, human beings give rise to a particular "sense-making". Since interaction between human beings in a cultural and material environment is complex, dynamic and continually changing, the emergent "sense-making" is not like semantic structures, coherent and systematic, but rather like different exploratory perspectives, according to the different contexts and purposes that a bodily subject is involved in the dynamic and temporal interaction. As a result, human beings apply different interactive criteria that give rise to different perspectives to categorize or structure the material and cultural world. That point of view is completely different from the kuhnian's one, for the second one argues every human being has her own "aprioristical" gestalt or semantic structure that projects onto the reality. That difference will become important not only from a theoretical point of view, but also from a practical one. For instance, we will argue that didactics of science can be dramatically improved if we use theses from experientialist, and give up the cognitivism and theoreticism traditions, which are currently the theoretical basis of the way education of science works. Finally, we will conclude experientialist view of cognition and scientific practice implies a strong relation between ethics and science, since human beings are able to use different interactive criteria to explore reality, and, therefore, we can always look for better strategies to understand to each other.