La meva dilatada experiència com a responsable d’accionaments elèctrics i motors industrials a diferents empreses del sector m’ha permès detectar les necessitats reals dels tècnics i enginyers relacionats amb l’automatització. La gran majoria de les consultes tècniques que he anat rebent i solucionant al llarg dels anys han estat relacionades no amb el coneixement teòric de les màquines elèctriques sinó amb: • L’aplicació del motor elèctric a tipologies de màquines industrials. • Diferències entre les diferents tecnologies de motor elèctric. • Factors a tenir en compte a l’hora de seleccionar un accionament. • Diferents opcionals dels motors elèctrics. Connexionat elèctric. • Nocions de mecànica per a tècnics elèctrics. Hem de ser conscients que més del 65% el consum elèctric a la indústria és degut a l’energia emprada pels motors elèctrics. Queda doncs, justificada la importància de dedicar recursos a formar als alumnes en aquest aspecte. Aquest treball consistirà, doncs, en crear material pedagògic aplicable al Crèdit 7. Sistemes de control i regulació de màquines elèctriques. Encara que no es descarta l’aplicació en altres àmbits de la formació professional. Al material pedagògic relacionat amb el Cicle Formatiu de Grau Superior de Sistemes de Regulació i Control Automàtics existeix un gran buit relacionat amb el motor elèctric industrial. Podem trobar infinitat de llibres que descriuen els fonaments teòrics que justifiquen el disseny i característiques de funcionament de les màquines elèctriques, però no de la seva aplicació al món industrial. D’aquesta forma, podrem tenir el mercat laboral ple de tècnics que saben a la perfecció per què gira un motor asíncron, però desconeixeran en quina tipologia de màquina convé aplicar-lo i en quines es descarta la seva aplicació. Evidentment que la formació teòrica és importantíssima per poder donar aquest següent pas que jo proposo: sense una bona base teòrica tindríem tècnics que es limiten a aplicar paradigmes tècnics i aplicacions repetitives sense tenir en compte les eines ni la visió crítica necessària per solucionar problemes tècnics.La documentació pedagògica que plantejo intenta aportar aquest tipus de coneixement pràctic fruit de l’experiència als futurs tècnics d’automatització. La metodologia ideal per solucionar aquest tipus de mancança podria ser que els alumnes treballessin amb màquines reals i així poder aprendre amb la pràctica real. Malauradament això és realment difícil encara que la Formació als Centres de Treball (FCT) és una bona aproximació. Donat aquesta situació ens hem d’aprofitar de les possibilitats que ens ofereixen les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) per formar als nostres alumnes: - Recerca d'informació al web. - Ús de simuladors. - Vídeos demostratius de maquinària. - Fulls tècnics d’especificació de maquinària. - Etc.