La motivació dels estudiants a les aules és un tema que preocupa a tots els professors de l’ensenyament. L’ideal seria que es pogués respondre a la pregunta “com es pot fer perquè els alumnes estiguin interessats a les aules?” Aquesta resposta encara no s’ha trobat, i tot apunta a que no sigui una resposta fàcil. En aquest treball es defineix un concepte clau dins el que és la motivació: la motivació intrínseca. Aquest tipus de motivació és la que fa que la gent faci activitats “perquè vol” i no perquè hi ha algun element extern que la força a fer-ho. A la definició es tracta de descriure, segons diferents autors, els components en que es pot dividir aquesta motivació. Al treball també es destaquen dos aspectes que controlen la motivació dels alumnes: el valor que donen als seus objectius i les atribucions causals que realitzen d’allò que perceben. Es proposen algunes actuacions a l’aula encarades a aprofitar aquests aspectes. S’ha fet també un breu estudi sobre dos tipus d’activitats de tipus no estàndard per a realitzar a l’aula. Per una banda, els problemes contextualitzats en les quals es basa la teoria de l’Educació Matemàtica Realista de l’escola Freudenthal, dels quals a la secció final del treball es porta una activitat concreta a l’aula, i d’altra banda, l’aprenentatge per projectes. A més, s’analitzen dues classes de matemàtiques a aules reals, identificant els elements de motivació utilitzats per professors diferents. Per últim, es descriu una activitat concreta que s’ha portat a l’aula: “L’aritmètica del rellotge”. És, com s’ha dit, del tipus “problema contextualitzat”. S’ha fet un petit anàlisi de l’actuació i de la valoració de l’activitat per part dels alumnes mitjançant una enquesta que han respost a l’aula.