El TFM es va plantejar arran d’una reunió de l’Àrea de Ciències Experimentals d’una escola concertada en la qual es va exposar la problemàtica de què les proves de recuperació a tots els nivells educatius de ESO eren infeficaces. El treball es va centrar en la matèria de Ciències de la Naturalesa que imparteixen tots els nivells i va tenir diferents etapes. La primera era confirmar les sospites dels docents mitjançant un estudi estadístic de les qualificacions obtingudes dels alumnes en el procés ordinari i a la prova de suficiència en els últims tres anys acadèmics, 2007-2010. Les conclusions de l’estudi van revelar que l’escola tenia un índex molt baix de suspesos en el procés ordinari, 18%. Aquests alumnes suspesos tenien una nova oportunitat per aprovar el curs a la convocatòria de suficiència, però aquesta prova només l’aprovaven el 28%, és a dir, 3 de cada 10 alumnes. D’aquests alumnes aprovats, el 92% tenien una nota global de curs a l’avaluació ordinària igual a 4. Per aquest motiu, es va centrar el treball en plantejar estratègies encarades a aquests alumnes per motivar-los a fer un últim esforç per aprovar el curs. En una segona etapa es va analitzar l’estructura de la matèria pels quatre cursos segons el marc legislatiu i segons l’escola, i es van extreure els objectius mínims que requeria el centre fent servir l’enginyeria inversa a partir de les proves escrites, per comprovar el nivell exigit als alumnes i comparar-lo amb l’establert per llei. Una tercera etapa va ser la de passar una enquesta als alumnes per conèixer els seus hàbits d’estudi respecte a la matèria treballada i així ajustar més les propostes a les seves necessitats. De l’enquesta es van extreure conclusions com que tots els alumnes suspesos estudiaven sols, tancats a l’habitació i en silenci, el que ens permetia pensar que la solitud i el silenci no els ajudava en l’estudi. Finalment, amb tots els factors recollits es van suggerir propostes per incorporar al sistema d’avaluació del centre escolar que anaven dirigides sobretot a motivar l’alumne amb mètodes dinàmics i pràctics com fomentar l’estudi en grup, ajustar el temari a la prova de suficiència, implicació i col·laboració de companys que tinguin la matèria aprovada, entre d’altres. Com a conclusió general del treball, es va concloure que els alumnes són els que cometen els erros en els exàmens i són ells qui els han de solucionar, per això s’ha de potenciar la motivació i l’interès de l’alumne en la màtria perquè les proves de recuparació siguin eficaces, ja que sinó la feina dels docents tampoc serà eficaç.