En aquest treball s'ha estudiat el procés de píquel com a mètode de conservació de pells vacunes en brut. Aquest mètode de conservació s'ha comparat amb el mètode tradicional de conservació salant en pila. S'utilitza un procés de píquel amb reducció de sal, obtenint unes pells a pH àcids (3,5) que impedeixin el creixement bacterià. S'han deixat reposar les mostres piquelades a temperatura ambient 17ºC-20ºC, durant 35 dies. La mostra salada en pila s'ha guardat els mateixos dies a la nevera a 5ºC.Per comparar la idoneïtat de la conservació de cada mètode, s'ha posat a punt un sistema per detectar la tendència a la putrefacció de les pells. S'ha determinat la sal en els dos tipus de pell adaptant alguns mètodes analítics a fi de realitzar un balanç del consum de sal posteriorment. Per continuar la comparació dels dos tipus de conservació, s'han realitzat remulls per separat adaptats a cada tipus de conservació i s'ha fet el procés d'adobament de totes les mostres en conjunt en el mateix bombo. Un cop convertides en cuir, s'han efectuat les comparatives de les qualitats físiques sense que s'observi cap diferència significativa en les propietats del cuir. S'ha comprovat que les pells conservades amb píquel presenten una reducció de la facilitat de putrefacció a temperatura ambient i s'estalvia sal, obtenint una millora mediambiental