Abstract:
|
Català: L’anomenada societat industrial s’ha transformat en societat de la informació i del
coneixement i moltes de les idees fins ara inalterables han patit un gir de 180º. En aquest
context, creix l’“alumnat del segle XXI”: estudiants nascuts a partir de 1990 que experimenten
una contradicció entre la societat que perceben fora de l’escola i un sistema educatiu que va
sorgir per donar respostes a les necessitats de la Revolució Industrial i la Il·lustració.
Sobre la base que l’alumne ha de ser el centre del procés educatiu, i entenent que només
podem ser eficaços en l’ensenyament a partir d’un coneixement profund de la realitat
d’aquest alumne i del seu mètode d’aprenentatge, aquest treball analitza el perfil cultural de
l’alumnat del segle XXI (en concret, la freqüència d’ona actitudinal, mental i perceptiva dels
infants i joves) per recomanar als i les docents estratègies, pautes o claus educatives que els
ajudin a construir una metodologia adequada.
L’anàlisi del perfil de l’alumnat es basa, d’una banda, en la seva qualitat de ‘nadiu tecnològic’
(terme encunyat per Carles Monereo al 2005) per la influència que hi exerceixen les
tecnologies de la informació i la comunicació i, d’altra banda, en la seva pertinença a la
denominada ‘cultura de l’espectacle’ (terme encunyat per Joan Ferrés l’any 2000), com a
context caracteritzat per cinc grans canvis socials: la intensificació de la sensorialitat i de la
concreció, l’increment del dinamisme, el reforç de les emocions primàries, la potenciació del
processament intuïtiu i sintètic, i el foment de la interactivitat. |