Entre el 1930 i el 1940 es construeixen a Barcelona dos edificis que marcaran un canvi de tendència en la manera de concebre l‟arquitectura i els elements que en formen part. El seu disseny i concepció farà un pas endavant, deixant enrere l‟arquitectura de les arts i els oficis, i passant a una arquitectura funcional fortament influenciada per la indústria. Aquest tipus d‟arquitectura dibuixarà un futur que s‟ha perllongat fins l‟actualitat. Es tracta del Dispensari Central Antituberculós i de la Casa Bloc, ambdós concebuts per l‟arquitecte Joan Baptista Subirana, membre del Grup d‟Artistes i Tècnics per al Progrés de l‟Arquitectura Contemporània (GATCPAC), amb el qual van col·laborar estretament Josep Torres Clavé i Josep Lluís Sert, també membres del grup. Posarem de relleu la situació política i social en aquella dècada, que decidirà molts esdeveniments relacionats amb la concepció i construcció dels dos edificis. Un metge però, serà el veritable impulsor de la creació del Dispensari Central Antituberculós. El Doctor Lluís Sayé, amb tota una vida dedicada a l‟estudi i tractament de la tuberculosi, que va veure en el Dispensari Central l‟oportunitat de donar continuïtat al Servei Antituberculós del carrer Radas. El Doctor Aiguader, un altre metge, dels considerats higienistes, i que esdevindrà alcalde de la ciutat, proposarà una casa-bloc, la funció de la qual ja no serà només l‟hostatge sinó que tindrà tota una sèrie de serveis per a la col·lectivitat, acomplint així una missió social i integradora. Amb aquests antecedents, que ens faran comprendre la dimensió tècnica i social d‟aquests edificis, encetarem el càlcul dels elements més significatius de la seva estructura metàl·lica. Un primer apartat contemplarà el càlcul de l‟estructura emprant uns mètodes i una normativa que corresponen a l‟època en que els projectes foren redactats. I un darrer apartat repetirà els càlculs esmentats, aquest cop, amb mètodes actuals.