Resum:
|
Malgrat que el debat de l’Estat del Benestar està en el bell mig de l’actualitat política i
econòmica des de fa uns quants anys amb graus ben diversos i aproximacions
diferents, la darrera gran crisi ha disparat com mai la seva actualitat. Fins el present
moment, amb algunes notables excepcions, totes les tendències han conduit a
desenvolupar l’Estat del Benestar fins a extrems insostenibles. Això té explicacions
múltiples i variades com les que s’aborden al llarg del present text. Aquestes tendències
tenen una dinàmica econòmica i social pròpia que s’ha constatat amb força durant els
darrers anys. Fa unes dues dècades que aquest debat va ser encetat amb profunditat
per pocs països, però amb conclusions estimulants. Suècia és l’exemple més reeixit. La
reforma duta a terme en el país nòrdics és una referència de primer ordre per molts
estudiosos del tema i hauria de ser font d’inspiració per a la resta de països.
Seguidament, hem volgut descriure, de forma complementària i des d’una perspectiva
econòmica i jurídica, un fenomen estrictament lligat al desenvolupament imparable de
l’Estat del Benestar, el de la burocratització. La reflexió d’acadèmics d’escoles en
diferents i, en particular, els de la Public Choice proporcionen una visió rica i complexa,
que entenem fonamental per avaluar els problemes que se’n deriven.
Finalment, dins el marc de la Hisenda Pública i entrant en l’estudi concret del cas
català, hem volgut endinsar-nos en l’anàlisi del pressupost. Essent com és una eina
indispensable per avaluar el conjunt de polítiques econòmiques i socials d’un país.
Aquesta anàlisi es duu a terme des d’una doble perspectiva: la primera, mitjançant un
estudi comparatiu de l’evolució del Pressupost de la Generalitat dels darrers anys i, en
segon terme, el canvi que el Pressupost 2011 materialitza aquest any, prefigura el de
l’any 2012 i les principals crítiques de l’oposició.
Queden oberts els camins envers els possibles canvis. De fet, res està definitivament
escrit, però la pretensió d’aquest treball és modesta i, alhora, clara. Sense embuts, si
volem mantenir un grau de benestar sostenible, és fonamental deixar de banda l’actual
concepció de l’Estat del Benestar i començar a treballar per implementar els profunds
canvis necessaris que donin pas a l’únic model que, a parer nostre, aconseguirà que
això sigui possible: la Societat del Benestar. Una concepció actual del paper que ha de
tenir l’Estat, de caràcter liberal i, alhora, social. |