L’objectiu d’aquest projecte final de carrera és estudiar alguns dels models d’estimació d’eficiència i realitzar un estudi, basat en els càlculs d’eficiència, a les empreses més important del sector de les telecomunicacions a Europa. Amb els resultats extrets d’aquest estudi pràctic, es pot obtenir la informació sobre que s’està fent malament o que es pot millorar en les empreses ineficients respecte de les altres empreses del sector, i com transformar-les en eficients, basant-se en el mètode DEA. El coneixement del nivell d’eficiència de les diferents empreses, servirà per prendre decisions respecte als seus recursos i la seva manera de actuar o de fer les coses per tal d’aconseguir una millora respecte la competència, per tant amb aquesta millora podrà obtenir més beneficis. Primer s’expliquen 3 paraules clau, que són l’eficiència, la productivitat i la competitivitat, que és la base per fer l’estudi i del món empresarial. Seguidament veurem les una pinzellada de les funcions de producció existents, i a continuació els antecedents de tot el món de l’eficiència. Un cop tenim les bases, passem a explicar els diferents models derivats d’estimació d’eficiència, tant els models paramètrics com els no paramètrics, donant èmfasi al model DEA el qual és un dels models més utilitzats actualment i al que li he donat mes importància. Una vegada coneixem tots els models, el següent pas serà la posada en pràctica. Es realitzarà un estudi d’eficiència a empreses de telecomunicacions d’Europa, basant-se principalment en el model DEA, i a continuació amb els models de la funció frontera resolts per regressió i programació lineal. Amb aquest estudi observarem el grau d’eficiència de cada empresa i donarà les pautes per de millorar les empreses per tal de fer-les eficients. De l’estudi pràctic realitzat podrem treure la conclusió que totes les empreses que no són eficients estan al voltant d’aquesta frontera de l’eficiència, ja que per fer l’estudi s’han agafat les empreses més importants del sector de les telecomunicacions a Europa. Hem vist com uns models són més reals que els altres, per exemple pel meu cas el BCC és molt millor que el CCR, però no sempre serà així, amb altres estudis sempre depenent de la informació podrà ser més efectiu un model o un altre. També el model DEA ens mostra la reducció o la millora de totes les variables que hauria de tindre cada empresa segons cada model, per tal d’aconseguir l’eficiència. El que ja no diu, és com aconseguir aquest objectiu, aquest secret ja ho tindria que pensar cada empresa per tal de millorar. Per tal de millorar l’estudi, podríem posar moltes més variables que afecten a la empresa, i així veuríem un informe més detallat de cada empresa, i afegir aquestes dades de cada any per poder fer estudis longitudinals, amb l’objectiu de tenir encara més informació que és el que volem, per aconseguir la desitjada eficiència.