En aquest estudi s’ha dut a terme la caracterització de les parets E i N de Degotalls, situades al Massís de Montserrat (Catalunya central). En aquesta zona hi ha hagut una sèrie d’episodis de despreniments, els més importants, per la seva afectació a béns materials i personals, són els del 2006, 2007 i 2008. Per a fer aquesta caracterització s’han tractat dos aspectes: els indicadors estructurals i els antecedents. Per a l’estudi dels indicadors estructurals s’han utilitzat dades principalment provinents del LIDAR (tècnica d’escombrat làser), ja que la paret és inaccessible per via terrestre, fet que impossibilita les mesures directes amb brúixola. Aquestes dades, que consisteixen en un núvol de punts (x, y, z), han permès fer una representació 3D de la paret. Paral∙lelament, s’ha fet una foto‐interpretació de cadascuna de les parets, identificant les discontinuïtats aflorants. A partir d’aquests dos factors, i mitjançant un plugin desenvolupat per l’Institut de Recerca Geomodels del Departament de Geodinàmica i Geofísica de la UB, s’han representat els plans a partir de les lineacions fotointerpretades i s’han obtingut les orientacions dels plans de discontinuïtat presents a la paret. Per a l’estudi dels indicadors antecedents s’han identificat les zones amb pàtines de color salmó. El color salmó està associat a precipitats de minerals ferromagnesians provinents de les capes de lutites que l’aigua transporta per l’interior de les diàclasis. Aquestes àrees corresponen a zones de sortida de despreniments esdevinguts previ a la realització d’aquest estudi. Amb l’estudi d’indicadors estructurals s’han identificat tres conjunts de discontinuïtats: l’estratificació (024/08 NW) i dues famílies de diàclasis (A: 118/83 NE i B: 013/72 ESE). L’estudi d’indicadors antecedents ha permès determinar que les zones de sortida de despreniments representen un 4,03% de la superfície de la paret E i un 2,90% de la paret N, i les dimensions de les superfícies de ruptura més abundants són d’entre 10 i 25 m2. Aquests dos tipus d’indicadors (formats per les discontinuïtats i les zones de sortida de despreniments) estan estretament relacionades. Les zones de sortida de despreniments estan delimitades lateralment per les diàclasis i superiorment i inferior per les intercalacions de lutites (discontinuïtats estratigràfiques). Per aquesta raó es conclou que els despreniments anteriors han estat causats per les estructures esmentades i, per tant, aquestes seran les que en un futur són susceptibles d’ocasionar nous despreniments.