Una imatge estereoscòpica és en realitat una parella d'imatges d'una mateixa escena que, mostrades i visualitzades adequadament, donen informació sobre la profunditat dels objectes representats. Actualment aquest tipus d'imatges estan esdevenint cada cop més populars degut a la introducció en el mercat de televisors 3D, i a la cada cop més habitual realització de pel•lícules en aquest format. Per a obtenir una imatge estereoscòpica amb la màxima qualitat, les imatges per cada ull s'han de prendre situant les càmeres a una distancia similar a les dels ulls i amb orientacions idèntiques, exactament igual que en els ulls. Això que en el cos humà s'aconsegueix amb, aparentment, tanta facilitat, reproduir-ho artificialment és realment complicat. Qualsevol petita pertorbació en el muntatge de les càmeres (moviments, dilatacions per canvis de temperatura, etc) pot provocar un allunyament molt gran de les condicions ideals. Per tant, tot i que cada cop s'estan aconseguint sistemes més fiables, encara segueix sent complicat i car. L'objectiu d'aquest projecte és proposar una alternativa barata per a obtenir imatges estereoscòpiques sense la necessitat de que les càmeres estiguin en les condicions ideals de distància i orientació. S'estudiaran tot un seguit de procediments necessaris per partir de dos imatges preses amb una posició qualsevol de les càmeres, i acabar obtenint una imatge estereoscòpica de l'escena fotografiada.