Abstract:
|
El planeta terra té uns recursos limitats dels quals totes les espècies necessiten per
sobreviure. Els humans som uns grans consumidors d’aquests recursos i per tant hem de
ser responsables d’aquest consum. En el camp de la construcció es poden fer diversos
canvis que, ajudin a una arquitectura més sostenible. La idea que s’ha desenvolupat aquí
pretén reduir el consum energètic dels materials que formen un edifici objecte.
Per aquest fi, s’utilitza una metodologia empírica basada en la comptabilització de l’energia a
partir del seu pressupost. Aquest fet es possible gràcies a l’emprament del programari TCQ
de l’ITEC i bàsicament dels blocs 1 i 5, Projecte i Obra i Gestió Mediambiental,
respectivament. Al pressupost, que es troba en un full de càlcul, cal incorporar-li tantes
columnes com paràmetres a comptabilitzar tinguem, en aquest cas energia, pes de diòxid de
carboni emès a l’atmosfera i el pes. Es tradueix el pressupost a dits paràmetres i s’obtenen
uns resultats base, que no es poden comparar amb cap d’altres a part de dades d’instituts
independents, com per exemple, el institut Cerdà. En la única comparació que es possible
realitzar, utilitzant el pes, constatem que l’edifici objecte gaudeix d’una repercussió sobre la
unitat de superfície que gairebé triplica les estadístiques.
Per fer minvar les xifres s’arriba a un parell de propostes de canvi constructiu i material que,
un cop finalitzat el seu disseny, s’han comptabilitzat igual que, el pressupost base. Arribat el
moment, es comparen els resultats. Aquests varien, òbviament, segons la proposta que
s’analitzi. Els resultats mostren una tendència a l’alça del consum d’energia malgrat que, es
disminueix en gran mesura la massa de l’edifici i que, els pes de CO2 varia bàsicament pel
tipus de material pel que optem.
Tot hi la primera impressió s’ha de dir que els resultats són positius degut a que els sistemes
constructius utilitzats permeten una gran recuperació de material. Així doncs apliquem un
coeficient de retorn de material com a “acopi” d’obra per tal de definir-lo com a estalvi.
El interès cap aquesta idea a portat a plantejar altres maneres de controlar el consum diari
de l’energia usada per al confort a l’habitatge. Així doncs s’ha adoptat un programari
anomenat Energy Plus que facilita el càlcul i la comparació de sistemes.
D’aquesta manera, com a idea final, s’adopta el pensament de l’optimització de la quantitat i
ús dels materials i de les tècniques constructives que els constitueixen i protegeixen per tal
de garantir l’amortització de l’energia utilitzada en la creació dels propis materials. |