Les argiles naturals tenen una estructura, definida com la combinació de textura, o disposició de les partícules, i lligams entre les partícules. Normalment aquesta estructura suposa una millora en les propietats mecàniques de l’argila, tot i que en rares ocasions l’efecte és negatiu. Aquest sòl natural pot ser desagregat i barrejat amb aigua, i després consolidat, per tan de produir un sòl “reconstituït”, l’estructura del qual és per tant repetible, estàndard, i proporciona un patró amb el qual contrastar la influència de l’estructura natural en les propietats mecàniques de l’argila; es comprova que aquesta influència és diferent per a cada argila. L’estructura pot resultar malmesa com a conseqüència de la compressió de l’argila a molt altes pressions de confinament, o bé de l’inflament a molt baixes pressions de confinament. De la mateixa manera que l’efecte de l’estructura varia d’una argila a una altra, el mateix ocorre amb les conseqüències d’aquests processos destructius sobre l’estructura. Algunes estructures no es veuen afectades en absolut per l’inflament o l’excessiva càrrega; d’altres en queden tan afectades que el comportament resultant és quasi com el del sòl reconstituït; i d’altres mostren un comportament intermedi.