En el context actual de la societat on la ciutat i el seu entorn esdevenen el lloc de residència de dues terceres parts de la població mundial, els transports constitueixen un dels elements clau a solucionar pel seu funcionament. La mobilitat urbana augmenta i es desenvolupa en un àmbit cada vegada més extens entorn de les ciutats. En aquest escenari el transport col·lectiu té un paper indispensable. Aquest estudi es centra en els seus sistemes i xarxes. La realització d’aquesta tesina busca elements, solucions i alternatives que ajudin al desenvolupament del planejament territorial i urbanístic de les infraestructures del transport en general, i del transport públic en particular. A l’estudi es tracten aquelles ciutats que foren pioneres en la construcció de les seves xarxes ferroviàries de transport públic i que actualment ostenten les xarxes més extenses (Londres, Nova York, Paris, Berlín, Tokio), també apareixen dues ciutats que són una referència habitual per Barcelona per la seva dimensió i nombre d’habitants (Madrid i Milà) i, per últim, altres referències mundials, que constitueixen per diferents motius ciutats que exemplifiquen escenaris particulars de mobilitat (Singapur, Los Angeles i Mèxic). L’estudi comença amb un comparatiu de les ciutats i els seus entorns metropolitans caracteritzats per les seves àrees i poblacions residents.