El Districte de Same, a la República Unida de Tanzània, rep ajuda d’Ingeniería Sin Fronteras (ISF) per mitjà del Programa Hidrosanitari del Districte de Same. L’objectiu és millorar el deficient sistema d’abastament d’aigua, i alhora, mirar d’influir en els hàbits higiènics de la població per tal de reduir les malalties provocades per contaminació fecal. L’any 2006, ISF contracta l’empresa tanzana Geodata Consultants per a l’elaboració del mapeig de punts d’aigua (o Water Point Mapping) del districte. El mapeig aporta una visió molt clara sobre l’accés a aigua que té la població, de manera que s’ha convertit en un element bàsic abans de començar les actuacions a una regió. En aquest sentit, era important certificar que el mapeig era fiable, i per això, aquesta tesina realitza el control de qualitat del mateix, en especial, contrastant les dades presentades per Geodata amb la cartografia per garantir que es va cobrir tot el territori, sense deixar zones sense supervisar. El mapeig es va executar seguint els criteris marcats per WaterAid, una organització no governamental britànica amb molta experiència en aquest tipus d’indicadors. No obstant, es va afegir un nou element al mostreig: l’anàlisi de qualitat de l’aigua. Aquesta millora aporta informació addicional que dóna una visió sobre l’accés a aigua segura, mentre que amb el mètode tradicional tan sols s’apreciava la situació sobre accés a aigua, sense tenir en compte si era apta per al consum o si, per contra, no ho era. Aquesta tesina fa una avaluació, tant econòmica com a nivell de resultats d’informació obtinguts, del mapping realitzat amb el mostreig de qualitat, i d’aquesta manera, es valora la conveniència de seguir amb aquest nou procediment per a mapejos en futurs projectes. Al mateix temps, es tracta de localitzar els problemes sorgits per posteriorment plantejar una sèrie de possibles millores del procés. A més, la present tesina fa un estudi sobre la informació disponible per crear un Índex de Pobresa de l’Aigua o Water Poverty Index (WPI) del districte. Des de l’última dècada del segle XX, en el marc de l’ajut al Desenvolupament, es comencen a utilitzar índex multidisciplinars com a eines imprescindibles en la gestió i el control de projectes, però també com a element important per a la presa de decisions polítiques. Un exemple clar d’aquest corrent és l’Índex de Desenvolupament Humà o Human Development Index (HDI) definit pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). El WPI, proposat per Sullivan (2001), defineix un marc conceptual de cinc components (Recursos, Accés, Capacitat, Usos i Ambient). Això representa una millora respecte els enfocaments “unidimensionals” com l’habitual d’accés (Objectius del Mil·leni, 2000). S’obté, en definitiva, un element que representa l’estat (en matèria d’aigua) de la zona, però fent ús de paràmetres socials, econòmics i fins i tot culturals, a més de dades hidrogràfiques i hidrològiques. L’estiu del 2007, l’autor de la present tesina es desplaça al Districte de Same amb la finalitat de recollir informació sobre els cinc components del WPI. La informació localitzada permet completar els cinc paràmetres abans citats. D’aquesta manera, serà possible crear un WPI al districte, essent el mapeig de punts d’aigua una eina molt útil per a aquesta tasca.