La carretera C-31 al seu pas pel massís del Garraf, també coneguda com les costes de Garraf, és un nexe d’unió de les poblacions que resten a les dues bandes d’aquest massís. Fins a la construcció de l’autopista C-32 no hi ha hagut cap alternativa per a creuar el massís del Garraf per la costa. El seu ús encara habitual però més contingut ha plantejat la possibilitat de convertir- la en una via paisatgística integrada a la franja costanera del massís oferint així unes panoràmiques úniques. A partir d’aquesta idea es posa en marxa un projecte d’integració visual de la carretera basat en la millora de zones de parada que es troben disperses al llarg del traçat de la mateixa. Creant així zones de descans, rehabilitant zones de parada d’emergència i construint una sèrie de miradors. Tot i que aquesta carretera travessa un parc natural en el seu recorregut s’hi poden trobar zones molt deteriorades pels usos en la mineria i en la indústria del ciment que s’ha donat a la roca calcària del massís. És per això que aquestes zones de descans poden presentar mancances o alteracions en les seves qualitats paisatgístiques. En la present tesina es proposa un sistema d’avaluar els potencials impactes visuals als que poden estar exposades aquestes zones de descans mitjançant un programari concebut per al càlcul d’aquests impactes, per a valorar les capacitats d’ús d’aquesta carretera com una via paisatgística, fer la proposta de mesures correctores en els àmbits que en sigui possible la seva aplicació i construir un model tridimensional interactiu de la zona d’estudi.